Es deia Ailan i tenia 3 anys, i es noticia no per la seva mort, cada dia moren milers de nen arreu del món davant la indiferència de tots, la noticia és que aquest és un nen mort mediàtic, perquè algú ha fet una fotografia que hauria de ser el punt d'inflexió d'una tragèdia que ja ha generat incomptables imatges demolidores com aquesta. Com ho va ser per al Vietnam l'escena de la nena de 9 anys que fugia despullada d'un atac de napalm. O com ho va ser per a l'ex-Iugoslàvia l'escena dels refugiats de Kosovo darrere d'una tanca amb filferro de pues a Albània.

Es deia Ailan i tenia 3 anys, i algú ha fet una fotografia que no hauria d'haver fet, remou massa consciències, i ara, la bona gent, la que nomès es preocupa davant d'una foto com aquesta o la de la nena del napalm al Vietnam, està esvalotada, esmaperduda, clamant per què els Governs europeus ajudin a aquesta altra bona gent de Siria i Eritrea. I el que no tinc tan clar (ho sento) és perquè aquests Governs europeus han d'acollir aquesta gent si o si. La bona gent, la bona gent, quan de mal ha fet la bona gent al llarg de la història, encara que sigui amb els seus silencis.

A mi no m'ha impresionat el nen mort a la platxa, m'ha fet molta pena, això si, i una sensació d'angoixa davant la impotencia de no poder fer-hi res. Ja he vist la foto altres cops o l'he pogut intuïr, en moren a milers cada dia arreu del món, nomès que no són mediàtics, i el que encara és pitjor, els que no moren, que malviuen miserablement i no tenen la sort d'Ailan, aquesta és la diferència, la resta, nomès hipocresia de la bona gent.