Parlem de la corrupció com si no anès amb nosaltres, la majoria dels ciutadans condemnem als corruptes, en un país amb un 20% d'economia submergida, més del doble que a França o Alemanya. Un país en què dels gairebé 14 milions de contractes que es van realitzar durant l'últim any, només el 2% van ser col·locats per l'Inem i la immensa majoria van ser gràcies a alguna mena de contacte, diguem-ne endoll. Un país pràcticament líder mundial en pirateria: només el 2014 ens vam baixar il·legalment la xifra rècord de 4.455 milions de continguts digitals, o el que és el mateix, 23.265 milions d'euros. I un país en què l'evasió i el frau fiscal arriben a cotes de PIB de ciutat Estat, escrivía Mejide a el periódico d'ahir. 
I te raó, si es tractés de tirar la primera pedra, que pocs en aquest país ho podrien fer. La picaresca es va escampar per tot el país fa anys i és ja patrimoni nacional. No robem, simplement, per què no podem, però tots o gairebé portem un Rato, un Pujol o un Millet (el meu heroi) a dins, llevat de raríssimes excepcions que s'haurien d'investigar, per estranyes... El que deia: quants ciutadans estàn en condicions de tirar la primera pedra?

El cas de Rodrigo Rato és flagrant i un clar exemple de que ho portem dins l'ADN. Rato, no tenia cap necessitat de tirar de targeta B amb el sou que tenia a Bankia, però ho va fer, i el mateix es podria dir de Millet, Pujol és un cas a part. El que haurien de fer, com deia un candidat a Gobernador a Méxic que repetia al càrrec és: robar poquito. Però ja és veu que no hi ha mesura ni contenció, que el caler és molt llaminer i mai s'en te prou, com s'ha demostrar sobretot en el cas de Rodrigo Rato.

 Dit tot això,  Artur Mas hauria de dimitir com a President de la generalitat: Ahir va mentir en negar el 3% de comissions per CDC, ho sap tothom i no és profecia, tenim un President de la Generalitat corrupte i a més a més mentider. O potser hauria d'escriure presumptament corrupte i presumptament mentider.