Dec ser espanyol, ho dic per què com als polítics espanyols em costa d'entendre algunes de les coses que passen a Catalunya, segons la visió que ells en tenen. Els polítics espanyols són bastant previsibles, aixó se sap, però tambè se sap que poden arribar a comportaments paranoics en una nit d'eleccions com la d'ahir. El que ha passat després de l'escrutini de Catalunya ha posat aquest fet en un nivell difícil de superar. El que deien PP, PSOE i Ciutadans que aquests comicis no eren un plebiscit sostenen ara que els independentistes han perdut el plebiscit, en que quedem doncs? i els nacionalistes que definien com uns traïdors a Catalunya si que es pot ara s'afanyen a sumar als seus votants al bloc del sí o al de 'alomojó', i no tiren d'Unió per què ha desaparegut del mapa.

L'alta participació en els comicis d'ahir ha tirat pel terra la teoria sobre la qual se sustentaven la majoria de les anàlisis que es feien des de Madrid des fa anys sobre el poder real dels nacionalistes catalans en les autonòmiques. S'afirmava que el seu predomini polític es basava en l'abstencionisme d'una part dels votants naturals del PSC i el PP en aquestes cites a les urnes, que no es produïa en unes generals. La cita d'ahir va acabar sent completada des de Madrid també com un plebiscit, perquè tot s'anava a decidir en elles. L'aposta pel frontisme va ser extrema per ambdós costats i la mobilització, màxima. Les urnes van estar a l'altura de tal expectació i van oferir una victòria clara a Junts pel Sí, que pot ser absoluta si rep el suport de la CUP, en un projecte netament independentista, sempre i quant sumin un escó més que els pot venir del vot per correu.

Es cert que els vots de Juns pel si i la CUP no han arribat ni superat el 50%. S'han quedat molt a prop, en el 48%. L'alta participació elimina qualsevol apel·lació a la tan esmentada majoria silenciosa amb la qual fonamentar el front del no. Si és veritat, com titula El Mundo que "l'independentisme no convenç la meitat dels votants catalans", també es pot dir el contrari. La idea de formar part d'una comunitat amb la resta dels espanyols, amb els drets i obligacions subsegüents, no convenç l'altra meitat dels ciutadans de Catalunya. Per tant, aqui estem dividits, que no fracturats.

Si el Govern Espanyol continua entestat en oferir el no, no i no als catalans el no, el no a Espanya de Catalunya continuarà creixent fins a ser majoritari en la mesura que ha anat creixent, o ¿és que tres anys enrere en la mateixa situació d'ahir el vot independentista hauria arribat a aquest 48%? Trigarà més o menys temps del que es puguin pensar Mas o Junqueras, però arribarà un moment en que aquest vot continuarà creixent exponencialment.

Si el Govern de Madrid fos una mica més llest i menys cec, entendria que el millor que es pot fer es deixar que els independentistes celebrin un referèndum. Els que volen seguir comptant amb els catalans en la construcció d'aquest país i els que no. No es pot mantenir reclosos en una mena de presó als ciutadans d'una comunitat i anatr agmentant el seu nombre en aquest sostenella i no enmendalla que du enlloc. Es podia fer abans quan la dictadura de Franco pero acaba sens insostenible en una democràcia, en la qual les lleis,  per definició, no són sagrades, començant per la Constitució, per això es poden canviar al Parlament  si hi ha la voluntad de fer-ho. 

És un referèndum que el més probable és que es perdés per part dels partidaris del si, car aquest 48% si la cosa anava en serio, alló de 'o caixa o faixa', baixará almenys 7 o 8 punts, mentre que el no, fins i tot augmentaria amb la mobilització que es produiria, caldria també una proposta realista i convincent per part del Govern Espanyol per convèncer a molts catalans que és millor seguir dins d'Espanya, però evidentment no en los condicions actuals.

No crec que es produeixi aquest fet, un got es un got i un plat es un plat, demostren el nivell de cerrilitat ignorant del màxim dirigent d'un país que, ancorat a finals del XIX és incapaç d'entendre la no tan complexa realitat de Catalunya. Tenim doncs un problema ue no se pas com el resoldran uns i altres.