Sotheby's subhastarà aquest dimarts el manuscrit inèdit de Bob Dylan de la famosa cançó 'A hard rain's a-gonna fall', amb un preu estimat de sortida entre els 205.000 i els 270.000 euros, segons ha anunciat la casa en un comunicat, informa el periódico.
L'esborrany d'aquesta cançó que surt ara a subhasta dins de la venda 'Rock & Pop' mostra un final alternatiu al que finalment Bob Dylan va gravar, que sortirà a la llum per primera vegada aquest dimarts.
Bob Dylan va escriure aquesta cançó als 21 anys, a principis dels anys 60, en una petita habitació situada sobre el llegendari Gaslight Folk Club de Greenwich Club de Nova York. El tema està considerat una de les millors cançons de la història del rock i fins i tot la revista 'Rolling Stone' el va descriure com la "millor cançó protesta del millor cantautor protesta del seu temps".
El catàleg de lletres de Dylan ha suscitat el debat durant dècades, però hi ha cert consens al voltant que aquesta cançó representa la florida del músic com a poeta, un caràcter que va estar motivat segurament per l'escena folk de Greenwich Village, on va néixer l'esborrany d'aquest tema.
Hi ha hagut moltes discussions sobre el que 'Hard rain's a-gonna fall' augurava i el mateix Dylan va donar respostes inconscients i contradictòries sobre la seva relació amb la crisi dels míssils de Cuba. L'artista va interpretar aquesta cançó en directe per primera vegada el 22 de setembre del 1962, unes setmanes abans que esclatés la crisi.
Una de les sorpreses que s'observen en aquest manuscrit es troba a la tornada final, en què l'amenaça o la promesa de l'arribada d'una "forta pluja" ("hard rain") s'emfatitza amb un nou imperatiu moral: en lloc del conegut "caurà" ("gonna fall"), Dylan implora que "ha de caure" ("must fall").
Just fa quatre anys vaig publicar la lletra en català i el video. Aci el teniu per la nostalgia, Town Hall, 1963.
Just fa quatre anys vaig publicar la lletra en català i el video. Aci el teniu per la nostalgia, Town Hall, 1963.
Oh, on has estat, estimat fill meu d'ulls blaus? On has estat, jove meu estimat?. He topat amb el vessant de dotze boiroses muntanyes, he caminat i m'he arrossegat en sis autopistes corbades, he anat pel mig
de set boscos ombrívols,
he estat davant
d'una dotzena d'oceans morts,
m'he endinsat deu mil milles
a la boca d'un cementiri,
i és dura, és dura,
és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.
Oh, i què vesteix,
el meu fill d'ulls blaus?
Oh, què vesteix,
el meu jove estimat?.
Vaig veure llops salvatges voltant
d'un nadó,
vaig veure una autopista de diamants
que ningú feia servir,
vaig veure una branca negra
gotejant sang encara fresca,
vaig veure una habitació plena d'homes
els martells sagnaven,
vaig veure una blanca escala
coberta d'aigua,
vaig veure deu mil oradors
de llengües que estaven trencades,
vaig veure pistoles i espases
en mans de nens,
i és dura, és dura,
és dura, i és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.
I què va sentir,
el meu fill d'ulls blaus?
I què va sentir,
el meu jove estimat?.
Vaig sentir el so d'un tro,
que va rugir sense avís,
vaig sentir el bramar d'una onada
que podia negar el món sencer,
vaig sentir cent tamboriners
les mans cremaven,
vaig sentir deu mil murmuris
i ningú escoltant,
vaig sentir a una persona morir de fam,
vaig sentir a molta gent riure,
vaig sentir la cançó d'un poeta
que moria a la cuneta,
vaig sentir el so d'un pallasso
que plorava al carreró,
i és dura, és dura,
és dura, és molt dura,
és dura la pluja que caurà.
Oh, a qui va trobar,
el meu fill d'ulls blaus?
I a qui va trobar,
el meu jove estimat?.
Vaig trobar un nen petit
al costat d'un poni mort,
vaig trobar un home blanc
que passejava un gos negre,
vaig trobar una dona jove
el cos estava cremant,
vaig trobar a una noia
que em va donar un arc de Sant Martí,
vaig trobar a un home
que estava ferit d'amor,
vaig trobar a un altre,
que estava ferit d'odi;
i és dura, és dura,
és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.
I ara què farà,
el meu fill preferit?
I ara què farà,
el meu jove estimat?.
Tornaré a fora
abans que la pluja comenci a caure,
caminaré cap a l'abisme
del més profund bosc negre,
on la gent és molta
i les seves mans estan buides,
on el verí
contamina les seves aigües,
on la llar a la vall
troba el desànim de la bruta presó,
i la cara del botxí
està sempre ben amagada,
on la fam amenaça,
on les ànimes estan oblidades,
on el negre és el color,
i cap el nom,
i ho explicaré, ho diré, ho pensaré
i ho respiraré,
i el reflectiré des de la muntanya
perquè totes les ànimes puguin veure'l,
després em mantindré sobre l'oceà
fins que comenci a enfonsar-me,
però sabré bé la meva cançó
abans de començar a cantar-la,
i és dura, és dura,
és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.
Bob Dylan. "It's not atomic rain. It's just a hard rain". ?
Publica un comentari a l'entrada