Vaig deixar de creure en Déu quan el meu pare, militar, em bufetejava per no anar a missa. Qui diu aquestes paraules és Àngel Iniesta, l'home que ha decidit que ja no vol viure més pero no sap com fer-ho per acabar el seu viatge. 
M'interessa una mort digna, reclama i té raó. Però no és possible, si per un gos o un gat, però no per a una persona, una persona ha de tenir una mort difícil i indigna, aixi ho ha decidit la santa mare esglèsia que és la que mana en aquestes questions del traspàs al no res.
A gent corrent de el periódico, explica l'Àngel: "el cor em batega lent, se m'entollen els pulmons, les cames no em responen, em falta visió i no puc llegir llibres, que m'agradaven més que les dones. Sé què m'espera diu amb una enorme lucidesa."

Explica l'Àngel que ha intentat suicidar-se dues vegades. La primera l'abril passat, a l'hospital on va ingressar per una insuficiència respiratoria..... "Les infermeres es varen deixar una caixa d'Orfidal i la vaig amagar a la tauleta de nit. Vaig demanar un got d'aigua i, quan ningú estava per mi, me les vaig prendre totes. Vaig estar 24 hores dormint, però em vaig despertar. Al poc temps vaig prendre dos blísters de diazepam i vaig perdre l'oremus. Em van reanimar, ho vaig passar fatal i vaig sentir molta ràbia."....  i no va aconseguir el seu propòsit.

L'Àngel davant el fallit intent de suïcidi va intentar subornar a una cuidadora eventual a qui va oferir cinc mil euros si li aconseguia pastilles per anar a l'altre barri, però es veu que aquesta no en va voler saber res.

Diu l'Àngel que li agradaria morir sabent que Catalunya és independent, ho té cru i no cal doncs en aquest sentit que es doni gens de pressa. Ara, si accepta un consell, que ingressi a Urgències del Parc Taulí i d'allí que intenti que el portin a l'USU, té moltes possibilitats de anarse'n legalment i dignament a l'altre barri.
sbd - 19.10.15