SUPERAR EL JO - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.

M'atrau la filosofia hindú el propòsit essencial de la qual és el de superar el jo: tot el que faig i tot el que penso és únicament jo i desgràcies del jo. Mentre actuem tenim una finalitat; un cop acabada, la acció no té més realitat per a nosaltres que la fi que hem perseguit. Res consistent havia, doncs, en tot això, excepte el joc. Però n'hi ha que tenen consciència d'aquest joc durant l'acció mateixa: viuen la conclusió a les premisses, el realitzat en el virtual, minen el seriós pel fet d'existir. La visió de la no-realitat, de la manca universal, és el resultat combinat d'una sensació quotidiana i d'un brusc tremolor. Tot és joc: sense aquesta revelació fulminant, la sensació que un arrossega al llarg dels dies no tindria aquest segell d'evidència que necessiten les experiències metafísiques per distingir-se de les seves imitacions: els malestars. Doncs tot malestar no és sinó una experiència metafísica avortada.

E.M.CIORAN - DE LA INCONVENIÈNCIA DE NÈIXER. 

2 comentaris:

  1. Habla de metafísica y lo acepto. Lo que está claro es que es anti-neopositivista, ya sabes, tdo el movimiento creado a partir de 1914 en donde sólo las causas que se pueden comprobar y por lo tanto medir, son los válidos.
    O sea que, la frustación, el desasosiego, la tristeza, el amor y todo lo que comporta de inmedible, no es importante.
    Cuando se invente un termómetro para medir el malestar , al igual si que muchos se convenceran que tal efecto existe y es real.
    Salut

    ResponElimina
  2. si, nomès que Cioran simplement era un optimista ben informat, el que en diuen un pesimista. I de fet, res no és important,des del moment el que pot deixar de ser.ho passat un temps, el desasosseg, la tristesa, l'amor, són importants temporalment, per tant jo són relativament.

    salut

    ResponElimina

.