<strong>MANOS LIMPIAS</strong>

No se si a vosaltres us sonarà el nom de Miguel Bernard, màxim responsable d’aquest obscur i inoperant sindicat Manos Limpias, que no te representants enlloc i de qui només és coneix aquest Sr. Miguel Bernard, exdirigent de “Fuerza Nueva” i molt amic de la COPE i Intereconomía. De fet, 'manos limpias' més que un sindicat és una associació, que és qui hi ha darrere d'aquesta querella per il·legalitzar la CUP, com abans en va presentar per prevaricació a Baltasar Garzón, Artur Mas, Jordi Pujol, Carme Forcadell, la Infanta i Urdangarin, Ibarretxe, Zapatero, Ada Colau, Rodrigo Rato per Bankia, el sumsum i el corda, demanava tambè el tancament de TV3, fins arribar al punt que un dia es posaran una querella a ells mateixos, o a ell mateix, que es tracte d'un sindicat unipersonal. 
Curiós com sent un estrany sindicat sigui tant escoltat i ben tractat per la justicia espanyola i la premsa canallesca de Madrid, i ningú es pregunti ni investigui com es financien per poder posar totes aquestes querelles que poques vegades guanyen, però que son admeses a tràmit.


"El Col·lectiu de funcionaris públics Manos limpias, conegut popularment com Sindicat Manos Limpias o simplement, Manos limpias, és una associació espanyola fundada el 1995 com a organització de representació d'empleats de la funció pública. No té representació institucional des de 2009, però ha destacat per presentar-se com part en nombroses demandes judicials generalment en contra de decisions de les administracions governades per partits d'esquerra i nacionalistes perifèrics. 
Aquest fet, i el que el seu únic dirigent conegut, Miguel Bernad, hagi estat un conegut militant ultradretà (va ser el responsable de l'organització Front Nacional) i nomenat Cavaller d'Honor de la Fundació Nacional Francisco Franco pels seus "serveis en defensa dels ideals del Moviment" ha provocat que la seva adscripció ideològica sigui sovint qualificada de ultradretana. 
La pròpia associació rebutja aquesta adscripció al·legant que totes les persones tenen dret a evolucionar ideológicamente. El juliol de 2008, arran de les investigacions policials sobre diversos casos de corrupció urbanística, el diari El País va posar en coneixement de l'opinió pública les presumptes relacions entre el secretari general del sindicat i diversos dels comissionistes investigats. L'organització va negar les acusacions del País, i el cas, com molts altres va desaparèixer engolit en l'oblit." El nom de l'associació té seu què ... per allò tan castellà de: "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces". sbd - 19.10.15