Per un si per un no, és una obra de teatre de Nathalie Sarraute, l'argument de la qual podria i molt tenir a veure amb la situació política a Catalunya i Espanya vuit dies després de les eleccions plebiscitàries que no ho eren però que si ho varen acabar sent.  Unes elecciones en les que no va guanyar ningú i per tant les varen perdre tots, i els que més els ciutadans, tant els del si, com els del no com els de l'abstenció, per primera vegada en franca minoria davant el 77% que va anar a votar.
Junts pel si: han perdut les eleccions en no assolir la majoria absoluta que cercàven ni amb el suport de la CUP, suport que depén més que de la voluntat de la CUP, del vot per correu que podra donar el diputat que li falta a la coalició pel si.
Ciudadanos: Ciutadans a Madrid, han perdut les eleccions malgrat els seus 25 diputats, perquè a banda de quedar-se en terra de no res i poc poder incidir, han disparat totes les alarmes a la Moncloa que ja els titlla de partit catalanista, etc etc. Curiós que aquest partit fundat per qui el va fundar (cal no oblidar-ho) i amb un objectiu concret que era la defensa del castellà a Catalunya, va ser auspiciat i recolçat a Madrid per tots els mitjans, pensant que faria forat a Catalunya i per ende a Espanya al PSoE, i ves per on els ha sortir el tret per la culata i els ha restat vost als del Pp els seus protectors i atiadors.
PSC: Malgrat la bona campanya de l'Iceta, han obtingut una dolça derrota que el que fa és allargar quatre anys més la seva agonia, i els deixa com a C's sense capacitat per decidir gran cosa. L'actitut del Sapateru dos, l'inconsistent Sánchez tampoc els ha ajudat gens.
Catalunya si que és pot: han perdut perque ni varen saber triar el nom de la coalició ni el canditat adequat i per què Podemos aqui no ha acabat de cuallar i ICV està més perduda que un esquimal en un desert.
PPC: han perdut, no varen tampoc triar el candidat més adequat, ans al contrari, i a més a més C's els hi ha prés molts vots. PPC és un patit en franca descomposició a qui li costará molt aixecar de nou el vol.
UDC: Aquests, no és que hagin perdut, és que han quasi desaparegut, com estaba previst, a la que han deixat de ser la rémora de CDC han quedat situats al lloc que els hi pertoca, tenen mala peça al teler i els costarà d'aixecar el cap si és que nho arriben a aconseguir.
He deixat la CUP pel final: en principi aquests han guanyat, tenen 10 diputats que és una bona pujada, però un problema damunt la taula que els pot fer trontollar, decidir a qui fan president de la Generalitat. Una CUP cobejada per tots els mitjans de Madrid a ran del seu paper, uns que els titllen d'antisistema, altres d'esquerranosos i altres de coses pitjors, però tots al seu voltant a veure que decideixen. I no deixa de ser curiós, la CUP és antisistema per que no governa ni gorvernarà, i si no que li ho preguntin a l'alcaldessa de Barcelona que ja està començant a canviar uns quants xips en el seu comportament, S'ha de reconéixer que les seves propostes més radicals són fora de lloc i irrealitzables.

I aixi estem vuit dies més tard del 27S amb tot per fer i la majoria per terra mar i aire presionant la CUP per què investeixi President Artur Mas. Continuarà.....