Mentre estudiava el manuscrit del castell a la Bodleian Library d'Oxford, l'autor italià Roberto Calasso va trobar una carpeta amb textos perfectament ordenats. No obstant això, mai abans havien estat publicats com ho havia estipulat Kafka, el que va motivar a Calasso a treure una edició a l'editorial Adelphi, que és la que tradueix ara l'editorial Sexto Piso. A més aquests Aforismes de Zürau són molt coneguts perquè inclouen les poques reflexions teològiques explícites que Kafka va fer. En un cert to budista Kafka parla de "l'indestructible" que habita en nosaltres i en el Cosmos, de la fe al Paradís ... Per Kafka el món és una falsa creença.

AFORISES DE ZÜRAU (fragments)1.- El veritable camí passa per una corda que no està tibada en les altures, sinó tot just per damunt del terra. Més sembla estar destinada a fer-nos ensopegar que a ser recorreguda.2.- Tots els errors humans són fruit de la impaciència, una interrupció prematura del que metòdic, 1'estacar aparent de la cosa aparent.5.- A partir d'un cert punt, ja no hi ha retorn possible. Aquest és el punt a assolir.6.- El moment decisiu de l'evolució humana és permanent. Per això tenen raó els moviments intel·lectuals revolucionaris que declaren nul tot el que ha passat amb anterioritat, doncs res ha passat encara.7.- Un dels mitjans de seducció més efectius del Mal és la invitació a lluitar. És com la lluita amb les dones que acaba en el llit.13.- Un primer senyal de consciència incipient és el desig de morir. Aquesta vida sembla insuportable; una altra, inabastable. Ja no ens avergonyim de voler morir; demanem ser traslladats de la vella cel·la, que odiem, a una nova, que tot just aprendrem a odiar. Una resta de fe continua operant, per si de cas durant el transport aparegués el Senyor pel passadís, mirés al presoner i digués: "A aquest ja no el tornin a tancar. Aquest ve amb mi ".15.- Com un sender a la tardor: amb prou feines ha estat escombrat, es cobreix de nou amb fulles seques.19.- No permetis que el Mal et faci creure que pots tenir secrets davant él bé.22.- Tu ets la tasca. Ni un sol deixeble fins on la vista arriba.26.- Hi ha una meta, però no un camí; el que anomenem camí són vacil·lacions.35.- No existeix un haver, només un ésser; només un ésser que anhela un últim respir, la sufocació.36.- Abans no comprenia per què la meva pregunta no rebia resposta, avui no comprenc com vaig poder creure que podia preguntar. Però si jo no creia, només preguntava.39a.- El camí és infinit, no se li pot restar res ni afegir res i, no obstant això, cada qui ho mesura amb la seva pròpia vara infantil. "Certament encara has de recórrer aquest tram del camí, un dia et serà pres en compte".44.- És ridícul com t'has guarnit per aquest món.52.- En el combat entre tu i el món, secunda el món.56.- Hi ha preguntes que no podríem superar, si per naturalesa no estiguéssim dispensats d'elles.69.- En teoria hi ha una possibilitat perfecta de felicitat: creure en l'indestructible dins d'un mateix i no aspirar a això.87.- Una fe com una guillotina, així de pesada, així de lleugera.103.- Pots allunyar-te del dolor del món, ets lliure de fer-ho i correspon a la teva naturalesa, però potser aquest allunyament sigui precisament l'únic dolor que tu podries evitar.106.- Coneixes alguna cosa més que l'engany? Si alguna vegada l'engany és aniquilat, no has de girar-te a veure'l o et convertiràs en estàtua de sal.109.- No cal que surtis de la casa. Queda't a la teva taula i escolta. Ni tan sols escoltis, només espera. Ni tan sols esperis, queda't en absolut silenci i solitud. El món se t'oferirà perquè el desenmascares, no pot evitar-ho; embadalit, es recargolarà davant teu.
1.- Franz Kafka, Aforismos de Zürau, Sexto Piso, Madrid,