Francament el sainet, per dolent, avorrit i previsible, cansa; deia Marc Aureli: que ridídul i estrany resulta aquell que es sorpren de tot el que passa a la vida, i a Madrid, que condtinúen sense entendre res del que passa a Catalunya, no han entés tampoc el guió que aqui ens sabem de memoria i podriem relatar abans que es produissin els fets fil per randa, i s'esveren, sorprenen i escandalitzen, clar ells que a cainites i fagocitaris no ens guanyen ni de bon tros, no acaben d'entendre com ens comportem. 
De fet també confesso que hi ha coses que hom no enten, o millor dit, voldria no entendre, ara els que no es dutxen segons el Fedeguico, o sia els de la CUP han de fer una assemblea el 29N per decidir que fan amb Mas, i jo, si voleu que us sigui franc, un partit assambleari em sembla can Garlanda i poc seriós, encara que aparentment sigui el contrari, però és que assemblea i sentit comú em semblen un oxímoron, i en aquest país en que tres ja no es posen d'acord en res, una assemblea ve a ser com la casa de la Troya, o de barrets.

 I és que els de la CUP, de tranuïtats ho són un munt, no sé jo si s'han assabentat que estem de ple al segle XXI i com van les coses en aquesta epoca de la historia de les persones, tot això d'antisistema, anti OTAN, anticapitalista etc, fins i tot el més beneit del meu poble, que és el que fa els submarinos, sap que no és més que una mera pose que desapareix ràpidament a la que es toca una mica de poder, entre altres questions per què els senyors de la CUP no poden decidir si deixem de pertanyer a l'OTAN, ja els hi explicaràn alguna vegada de que va tot aixo quan arribin al poder que espero no sigui mai, i sinó ja els hi explicarà Felipe González.