Quan feia el servei militar a Palma de Mallorca, a la subinspección general de Baleares, a l'oficina on estava jo arribava només un exemplar del diari Baleares que era pels 7 que romaníem allí fent el dropo, i clar, el diari es llegia per ordre de rang militar, primer el Comandant Crespi, després el Capità, el tinent, el sergent primer, el sergent, el cabo primero (moi) i l'últim el soldat.
Ho recordava aquest matí i altres matins anteriors a l'hora d'esmorzar que és quan trobo a faltar més al pare. Han estat molts anys esmorzant junts cada matí els últims, i de sempre cada diumenge sens falta des que em vaig casar.
Al pare li agradava llegir el diari a l'hora d'esmorzar mentre anava comentant la jugada salpebrant-ho de comentaris sobre quan la guerra de la qual en va mantenir fins a l'últim moment una memòria molt fresca. Jo el llegia després, com a la mili a Palma.
De sempre, el Pare bevia amb porró, tradició que mantinc encara el dia d'avui, però a l'hora d'esmorzar jo prefereixo la Coca-Cola, la normal, que ara anar a comprar Coca-Cola al súper és una tasca ingent per trobar la teva, atès són totes pràcticament iguals.
El pare no ho entenia: Com pots veure això en comptes de fer-ho del porró com s'ha fet sempre?
- No ho sé, però em refresca - li deia -, em dóna la sensació que em neteja tots els conductes de baixada i s'em posa bé.
El pare no ho entenia, però un dia, no fa massa ho va voler provar, i li va encantar, deixant el porró a banda per l'hora de dinar i sopar, i fins 'últim moment el dia 22 d'Octubre passat cada dia al matí bevia a l'hora d'esmorzar Coca Cola com jo.
Ara, puc llegir el diari de primeres cada dia, segueixo bevent la Coca-Cola a l'hora d'esmorzar, però estic sol, no puc escoltar al pare comentar l'actualitat ni explicar-me aquelles històries de la guerra que tan em fascinaven. És llei de vida - diuen - però és fotut.