ELS NENS NO ES COMPTEN

Avui es compleix una setmana des que va saltar la noticia: Alemania i Europol deien que s'havien perdut 10.000 nens desplaçats. Molts són salvats del naufragi i altres arriben a la desesperada ... però els perdem. Són orfes o escampats que acaben en mans de les màfies sexuals, treballant en condicions d'esclavitud o en xarxes de delinqüència i tràfic de drogues.

Els Suecs parlàven de 1000, i ningú es va molestar en comprobar la xifra real de nens desapareguts. Ningú? no! Javier Triana, periodista va trucar a Europol, va parlar amb oenegés i amb Unicef, ningú sabia d'on havia sortit la xifra, ni tan sols si era correcta. La xifra, els 10.000 és irreal, una estimació feta a cop d'ull, així com així, la varen fer els de The Guardian, Europol hi va donar credibilitat i tothom va fer el mateix, de fet, com els importen un rave els nens, els hi és igual, la xarxa va devorar i fer seva la xifra de 10.000, s'escriuen uns quants articles bonistes i ploramiques des de la comoditat d'un despatx o redacció, i no tenim ni idea de quants nens realmente s'han perdut en aquesta Europa insolidària.
No s'haurien de comptar els nens, i menys amb aquesta lleugeresa, un sol nen mort o desaparegut, ja són molts.

Diuen tambè els diaris i oenegés que com Aylan, l'any passat es varen ofegar 330 nens més, que se sàpiga, als qui hi hauriem d'afegir els que no vàren arribar a port i acabaren al fons de la Mediterrània, el cementiri del migrants.