23 de febrer 2016

REALITAT VIRTUAL


Els usuaris que disposin d'un 'smartphone' amb sistema Android i ulleres de realitat virtual podran disfrutar d'una experiència immersiva al més semblant al que viuran els més de 95.000 visitants que s'esperen que visitin el congrés MXC aquest any. 
En certa manera a TV3 o TVE ja fa temps que emeten en realitat virtual, sobretot els telenoticies. Dit això, que d'aci a un temps anirem tots amb ulleres de realitat virtual, tindrem un drone com qui té un animal de compania, i un telèfon mòbil amb que ho farem tot fins i tot trucar o rebre trucades, és inevitable o gairebè. És el progrés i tot això sembla imparable, tardarem més o menys temps, però la majoria anirem a parar ací, ens agradi o no, ens crean la necessitat o ens obliguen a tenir-la i d'això en saben un munt.

A casa, quan venen les nenes un cop cada quinze dies a sopar, els hi agrada molt mirar fotos antigues, de quan elles eren petites, d'abans o de molt abans, cosa que a mi no m'abelleix gaire fer-ho, potser per què hi surt massa gent que ja ha traspassat. 
Però, aquests records fotogràfics fins i tot en sepia de temps passats, amb totes aquestes noves tecnologíes deixaràn d'existir en el temps, i en consequencia, tots els records del passat quedaràn en algún núvol, mentre aquests aguantin l'allau d'informació que els satura.
Tornant a la realitat virtual, francament, ja m'agafa gran, la meva realitat real ja m'omple, es tracte de sortir, caminar, passejar, veure, olorar, escoltar el teu entorn, el teu paisatge, xerrar amb la gent.
El més curiós és que tots aquests avenços tecnològics, el que fan és aïllar a la gent en el seu món interior, enclaustrar-los, i això no m'agrada gens ni crec que sigui bó, s'ha de sortir al carrer, parlar cara a cara, mirar-se als ulls, tocar-se....., comunicarse, vaja, pero visualment, no a través de guasaps o ulleres de realitat virtual. O així m'ho sembla a mi.

SHARE THIS

5 comentaris:

  1. I aquesta és la que m´interesa, la meva realitat real..
    No tinc temps ni ganes de virtualitats
    Salut

    ResponElimina
  2. Y por cierto, los usuarios a los que les interese la realidad real, no tienen más que tirar un par de piedras en la Plaça Sant Jaume...pasarán unas horas en el talego y verán lo real de la realidad sin virtualidades.

    ResponElimina
  3. ara he estat una hora per a baix al riu amb el Nevat el gos de la meva filla. Hem vist Poneys, garses i he xerrat una estoneta amb el tio Manolo que anava cap el seu hort. El gos que és més urbà que un semàfor s'ho ha passat pipa.



    ResponElimina
  4. Mentre hi hagi algú que sàpiga apreciar la realitat, deixa que n'hi hagi que deixin de viure amb la virtualitat. Per molta tècnica que ens faci creure que "hi som" i "ho veiem", no ho vivim. De cap de les maneres. Salut!

    ResponElimina
  5. Per sobre de tot, MONTSE, la realitat virtual no es pot olorar ni fruïr, com la real.

    ResponElimina