40 MILIONS PER BISBES I CAPELLANS

  • Més de 40 milions de l'IRPF van a finançar sous de capellans i bisbes, Un sacerdot cobra, de mitjana, 900 euros nets al mes en 14 pagues, a més de casa i despeses pagades. De la Seguretat Social s'en fa càrrec la Conferència Episcopal (la paguen?)
  • La "X" de la Renda per a l'Església finança els 40 milions d'euros en despesa de capellans i 2,16 en sous de bisbes, que tenen també cotxe oficial i xofer pagat
  • Els religiosos no s'han estret el cinturó amb la crisi, i els salaris s'han mantingut estables


"Vius millor que un capellà amb dues parròquies". Com en tantes ocasions, les dites de la saviesa popular espanyola acaben reflectint, millor que qualsevol enquesta, la realitat. Tot i la crisi, el descens vocacional i la mala imatge de la institució, els sous de sacerdots i bisbes s'han mantingut idèntics en els últims anys. Així, un capellà a Espanya cobra al voltant de 900 euros al mes (amb dues pagues extres), i un bisbe, 1.200 euros. Aquests últims a més compten amb xofer i cotxe a càrrec de la diòcesi.

Sous que, en part provenen dels diners que els contribuents cedeixen a l'Església a través de la casella de la Renda: 2.160.000 van destinats a sufragar els sous del centenar de bisbes (en actiu o jubilats) i uns 40 milions de diners públic per pagar part de la minuta dels 22.000 sacerdots espanyols, segons les dades de la memòria justificativa d'Activitats publicada per la pròpia Conferència Episcopal.

Només amb aquestes dades, podria semblar que la crida del Papa Francesc a l'austeritat, a "sortir dels palaus" i baixar a viure amb el poble, ha calat en l'Església espanyola. No és així. A dia d'avui, no hi ha cap bisbe del nostre país que hagi abandonat els palaus episcopals i s'hagi traslladat a un pis. Excepció feta, és clar, de l'àtic de superluxe del cardenal Rouco davant de la catedral de l'Almudena, la reforma va suposar un cost de 380.000 euros.

Òbviament, no es pot dir que un sacerdot o un bisbe a Espanya siguin rics, però sí que el seu treball és, avui com ahir, una "assegurança de vida". L'anàlisi ponderat de les dades ens ofereix un escenari molt més saludable que el del religiós "mileurista". Al costat del sou, cal tenir en compte que el sou d'un rector va pràcticament en la seva integritat al seu compte corrent. Per què? En primer lloc, perquè és la pròpia Conferència Episcopal -en un dels epígrafs de destinació de la famosa "X" de la casella de la renda- la qual aporta la quantitat corresponent a la Seguretat Social del clergat (16,3 milions d'euros ) i als complements de renda per a sacerdots jubilats.

En segon terme, perquè un rector qualsevol no té més despesa que el personal. No paga casa, ni despeses -llum, aigua, telèfon, despeses perquè són assumits per la comunitat parroquial. A més del sou base (depenent de la diòcesi, entre 800 i 900 euros al mes, més 15 euros per trienni i dues pagues extraordinàries) estan els famosos "estipendis" o quantitat que es cobra per cada missa de difunts, comunió, casament o bateig , i que estan estrictament estipulats en cada diòcesi.

Això malgrat que, en la seva publicitat anual de cara a IRPF, la Conferència Episcopal s'obstina a assenyalar que l'Església ofereix "gratuïtament" els sagraments als fidels. Una cosa que no és així, i que el propi Papa Francisco ha qualificat d'escàndol. Lamentablement, i com s'ha comprovat amb l'escàndol Vatileaks II, la qüestió dels diners és, sense cap dubte, la de més difícil resolució a l'Església catòlica.

Sobresous amb diners públics

L'únic despesa que un sacerdot està obligat a aportar és un percentatge mensual del seu salari a despeses de la diòcesi, que oscil·la entre l'1% i el 10%, depenent del sou final del capellà. Que no es queda, d'altra banda, en els diners rebuts per la seva funció parroquial, perquè molts dels sacerdots també treballen com a professors en col·legis i instituts, o exerceixen com capellans en hospitals, Forces Armades o presons, en virtut dels cada vegada més qüestionats Acords Església-Estat. Bé és cert que part d'aquest segon sou sol aportar-se a la diòcesi d'origen per despeses pròpies de la mateixa.

Al costat d'això, també hi ha els suplements per a aquells sacerdots que, al costat de la seva funció diària, exerceixen algun tipus de responsabilitat en la diòcesi, ja sigui com a vicaris, delegats episcopals o capellans de confraries o germandats. El "suplement" sol rondar els 400 euros mensuals, a més de la despesa en quilometratge i dietes.


6 comentaris:

  1. De estado laico nada de nada.
    Y te diré más, ¿ te acuerdas de la propaganda de la Sra Colau en el Salón de la Infancia diciendo a las Fuerzas Armadas que no eran bienvenidas ?...Pues no tuvo lo que se tiene que tener para ir a los Colegios Concertados que estaban en el Salón y que pertenecen al Opus, ejemplo El Xaloc, El PIneda, L´Aurea.. y que SEPARAN LAS AULAS POR CUESTIÓN DE SEXO, tal como suena, pero los hacen entrar por la misma puerta para cobrar las subvenciones y parecer mixtos.
    Allí la Sra no dice nada.
    Ya te digo que la iglesia es poderosa.
    Salut

    ResponElimina
  2. Ja ho sé que l'esglèsia és poderosa, però és que té nassos la cosa, y a més no paguen l'IBI, i ja m'agradaria saber si realment paguen la seguretat social dels capellans.....

    ResponElimina
  3. El trabajo en España esta mal visto, se subvencionan curas y cortesanos y se desprecian inventores y el trabajo.

    ResponElimina
  4. Supongo que habrás asistido a la procesión de la Legion, ejem, ejem...,vaya tos...

    ResponElimina
  5. no me hables, y encima dos ayuntamientos que la han prohibido han sido denunciados por...........................Manos limpias.

    ResponElimina
  6. Se lo decía a mi mujer, si lo sé me hago cura, 900 euros limpios al més, más extras de bodas, bautizos, comuniones, entierros, etc etc. Eso si que son emprendedores.

    ResponElimina