Lesbos, ha deixat de ser l'illa que acollía als refugiats, els centres d'acollida passen a convertir-se en centres de detenció per als que hi arriben. Les pluges de l’hivern semblen haver fet créixer els filats de Moria, a l’illa grega de Lesbos. A la tardor estaven foradades, oxidades, inclinades i hi podia entrar i sortir qui ho desitgés. A dins, els refugiats havien d’acudir a aquest centre de registre si volien seguir el seu viatge rumb al nord del continent. Al voltant, tot eren tendes de campanya, repartiments de menjar, fogueres per aplacar el fred o partides de cartes amb companys de viatge. La situació humanitària era precària, però almenys hi havia una mínima llibertat de moviment.

Però això era abans, fa uns mesos. I encara que el lloc geogràfic és el mateix, el paisatge és totalment diferent. Ara, les noves tanques, impecables, superen els tres metres d’altura i estan rematades amb filferro espinós. El lloc és buit i per fotografiar-lo fa falta permís de la policia, que és la que gestiona el centre. Però ja no com a centre de registre, sinó el que de facto és un centre de detenció. Perquè a dins, els refugiats que han arribat des que el 20 de març va entrar en vigor l’acord migratori entre Brussel·les i Ankara esperen la seva sort: les oenagés consultades assenyalen que són carn de devolució a Turquia.

DORMINT A LA INTEMPÈRIE / Les condicions a l’interior del recinte no donen marge per a gaire celebració. Constance Thiesen, de l’operatiu de Metges sense Fronteres (MSF) a Lesbos, va visitar Moria dimecres al matí. «El centre de detenció no és ple. Té capacitat per a més gent i tan sols n’hi ha uns quants. I tot i així, coneixem casos de persones que ahir a la nit van dormir a la intempèrie», assegura a aquest diari. És només un exemple de diversos.

A diverses oenagés petites, les autoritats els han fet fora de Moria. D’altres, com MSF ha optat per anar-se’n pel seu propi peu, perquè no volen ser còmplices d’un tractat que consideren, en paraules de Thiesen, «extremadament qüestionable, per dir-ho de manera suau». Ara les autoritats s’hauran de fer càrrec del trasllat dels refugiats (o «migrants il·legals», segons la terminologia de l’acord) de les costes de Lesbos cap a Moria, així com del manteniment de les instal·lacions sanitàries. «El context del lloc ha canviat», justifica la cooperant, que titlla el tractat UE-Turquia de «resposta miop» que no té en compte les causes del problema.

A l’agència de l’ONU per als refugiats, Acnur, amb qui el tractat comptava des d’un principi per proveir certs serveis, li ha costat reaccionar, però també s’ha plantat. «Sota les noves directrius, aquestes instal·lacions són ara centres de detenció», afirma Acnur en un comunicat. «Acnur està preocupada perquè l’acord entre Turquia i la UE s’estigui posant en marxa sense que a Grècia hi hagi les garanties necessàries» i l’organització «no estarà involucrada en devolucions o detencions», afegeix el text.

Fora del centre no hi ha rastre dels milers de persones que una vegada poblaven l’oliverar pròxim. Hi ha un campament relativament nou gestionat per l’oenagé Better Days for Moria. Els treballadors són voluntaris i tenen el lloc dissenyat de forma envejable. Només hi ha un problema: amb prou feines queden refugiats a l’illa.

Els que hi van arribar abans del dia 20 de març (i que, per tant, tenen opció de rebre asil polític a la UE) van ser conduïts a vaixells que els van transportar a la Grècia continental, a nous centres on es processaran les seves sol·licituds. Els que queden van entrant a poc a poc al centre de detenció. I als coordinadors del campament veí de Moria no els fa gràcia ser la guarderia de la UE a Lesbos. «Nosaltres no volem tenir res a veure amb un centre de detenció», sentencia Raúl Torras, un dels coordinadors del campament.

En una situació que s’ha anat deteriorant de manera incessant, no hi ha cap senyal que faci pensar en un canvi de rumb. Javier Triana - elperiódico.cat