Te diré el secret: tot és violència. Aquestes vies del tren, rovellades, l'explícita tristesa dels trens de rodalies, la tremolor dels horitzons en les finestres, els teus somnis, els meus, tots els espills, les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo, els silencis que no es baden, la subjectiva distància entre dos cossos nus, dos llums, dos pells esvarant-se en una lenta llunyania, la memòria de demà que hem signat avui, aquesta pluja fina i persistent, mira-la!, que podrirà el raïm i la tendresa, la carn, els adéus sense mans. Tot és violència. Irene Climent.
Irene Climent no existeix, la poeta valenciana de la que ens varem mig enamorar uns quants, és un invent d'en Josep Porcar, i malgrat l'engany, Irene tenia uns versos colpidors que semblava que dificilment els pugués escriure un home, llevat que aquest home fos poeta, un gran poeta, i per tant, el gran ensarronador, el meravellós ensarronador que es va inventar a una gran, a una enorme poeta. I és que a vegades hi ha enganys meravellosos. Hi he pensat avui amb ella i en aquest poema, a ran dels fets del 1-O
Irene si no culls, espigola, o compte amb la corredissa...
Corredissa
Apallissen, mare.
Ara les anomenem forces d'inseguretat.
Han cremat les raons, mare.
Han cremat totes les paraules.
Com tu, mare, els policies tenen fills;
intentem practicar la pietat, però els seus amos
fan com que s'enfaden, mare,
perquè cremem contenidors.
Però ells han cremat les raons, mare.
Han cremat totes les paraules.
Han dit que ells saben quina és la solució.
I la solució és seua.
Seua només, mare.
No els hi queda marge, ja,
ni tampoc ganes ni vergonya, per exigir-nos silenci
ara que arribem al llindar del dolor, l'esquelet
despullat del crit.
Apallissen, mare.
Són seues les lleis que no guareixen
les ferides que ens fan bramar.
La ferida no ens l'hem feta nosaltres.
No m'esperes aquesta nit, mare.
......................*
Tags:
DE LA VIDA
Si, es molt bo, m,ha agradat molt!! I no els coneixia, ni a ell ni al seu misteri.. Pero de debo que mentre llegia he pensat que ho havia escrit un home, no sabría dir-te perque pero ho he pensat.
Potser perque a la meva biblioteca de poetes hi ha mes homes que dones.
Si, es molt bo, m,ha agradat molt!! I no els coneixia, ni a ell ni al seu misteri.. Pero de debo que mentre llegia he pensat que ho havia escrit un home, no sabría dir-te perque pero ho he pensat.
no existeix Irene Climent Gemma, Porcar se la va inventar i ens va portar a uns quants de corcoi, i això fet per un home, te tant de roí, com de genial. Que hom sàpiga, nomès ell, Flaubert i jo hem aconseguit crear un personatge femení enganyosament fascinant. Potser Mauriac tambè....
no t'oblidis de Pizarnik ni Maria Mercé Marçal, la poesia està feta per les dones, els homes no acabem mai de ser del tot sincers.
fixa't Gemma, una dona et pot deixar un comentari i en acabar dir-te: un petó. Això un home mai ho farà, com a molt et dirà: una abraçada.
La poesía, es la dona que tots els homes porteu a dins. Un petonas!!
touché
Posa,n un dels teus amb pseudonim femeni o diga,m on els puc llegir.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
es una novel·la, una dona escriptora i poeta que admiro molt em va dir que semblava escrita per algú femení, no per un home, i em va semblar un gran elogi. Cal estimar a les dones per escriure sobre elles. La novel·la està esgotada, però la pots trobar aquí:
http://vajavaja.blogspot.com.es/2007/12/fins-que-cal-dir-se-adu.html
M´agrada molt.
Salut
Porcar és un bon poeta Miquel, l'home que estimava les dones...., i s'en va inventar una de meravellosa.
T,he llegit la novela fins al mocador, dema continuare, es día de feina i ja es tard pero em fa molta gracia i molta il-lusio, i si ets Tota una Helena subirats.. M,encanta de veritat, com vas introduir la seva vida amb les cancons...El meu avi tambe es deia joaquim i al pare de la meva avía tambe el van assassinar a la vía laitena, conec blanes desde ben petita...els records de la Helena son com miralls trencats, i en alguns trossets d,aquets miralls es reflecteixen els meus records...volia agrair-te l,enllac que m,ha fet somriure i aixo altre que fem les dones quant ens emocionem... Ja m,entens Helena.. Jajaj bona nit puigcarbo. Ah, per cert, hi ha una canco d,en serrat que m,agradava molt, fa mol temps que no l,escolto perque no em sabía el titol, la lletra parlava d,un amor, i nomes recordó una frase, a veure si et sona amb lo poc que et diré... Blau-verd dels seus ulls... No he pogut oblidar mai aquest frase per l,entonacio que en serrat Li va donar...et sona? Saps el titol? Gracies per la novel-la, la imprimire dema amb el teu permis.
Tampoc oblidare algunes frases de l,Helena...per senzilles i tendres i plenes d,innocencia, es nota que "l'helena" en tenía mes de quinze quant les recordava.. Les vivencies sovint son una cosa i els récords no es que en siguin un altre, pero es diamantitzen...
blau verd desl seus ulls...no em sona,. me la puedes tararear un poco.
No se com escriuen els altres, però Helena va anar agafant forma a mesura que anava avançant amb la novel·la, les mateixes cançons la portàven d'un lloc a l'altre. És la única que he escrit així, les altres que són al mateix bloc que aquesta, ja estàven pensades del començament al final abans de escriure-les, però aquesta va ser diferent.
Gracies per llegir-la.....
Si, ara ja te la puc "tararejar"...ja l'he trobat!!! he posa't al google: "blau verd dels seus ulls lletra de joan manuel serrat" et voilà! pertany a "un temps un païs" del 1996...
L'AMOR PERDUT
Jo tenia un amor
en el primer port d'on vaig partir.
Vaig tardar molt de temps
a tornar en aquell port.
Jo tenia un amor
en el port del meu néixer,
jo tenia un amor
en el port del meu cor.
Vaig tornar en aquell port,
vaig cercar el meu amor,
vaig cercar i cercar,
i no el vaig trobar.
Després, molts de ports,
després, molta mar,
després, molts amors,
després, molta nit.
La il·lusió s'ha perdut,
tots els ports són iguals.
Ja no tinc un port meu,
ja no tinc cap amor.
Vaixell, vés endins
davall les estrelles,
que no es vegi cap port,
que no es vegi cap far,
que no es vegin gavines,
que sols hi hagi blau,
blau verd dels seus ulls,
blau verd de la meva mar.
Segur que l'has escoltat...
No pots llegir la lletra sense escoltar el sentiment que li posa..és molt bonica, tot i ser trista.
Es cert. Tinc el cd. Saps. Tinc molt poca memòria per les lletres de les cançons.