Els atemptats de Brussel·les, més enllà de les seves causes, dels seus autors i de les disfuncions policials, estan encunyant a la premsa anglosaxona una nova expressió per explicar la situació en què s'instal·la Europa. "The new normal", "la nova normalitat". Una frase feta que aquesta setmana s'ha instal·lat a la portada de The Economist, després d'aparèixer al New York Times, per definir el nou estat en el qual s'instal·la la societat europea enfront de la successió d'atemptats mortals en les seves capitals més emblemàtiques.
I és que es tracta d'això, d'acceptar que és inevitable un nou atemptat on i quan vulguin, i caldrà acceptar-ho com això, una nova normalitat. Màxime si en tots els països hi ha el descontrol policial de Bèlgica. L'evolució dels germans Bakraoui és un exemple; de criminals violents a suïcides amb bomba islamistes es poc temps entre reixes per delictes amb arma, incompliments de la llibertat condicional i oportunitats perdudes per identificar la seva deriva cap a l'òrbita de l'Estat Islàmic.
Brahim El Bakraoui es va volar en trossos el passat dimarts al matí a la terminal de sortides de l'aeroport de Brussel·les. Tot just mitja hora després, Khalid va detonar la bomba que portava en un tren del metro de Brussel·les.
Cap d'aquests dos participants en els atemptats de Brussel·les havia estat considerat com una amenaça radical per les autoritats fins al desembre passat, tot i que Turquia havia expulsat a Brahim al juliol de 2015 en creure que estava tractant d'unir-se als combatents islamistes a Síria.
Hi ha indicis que apunten que els germans es van radicalitzar a la presó. Independentment dels fets que van portar a la seva radicalització, el seu cas posa en relleu el fracàs de les autoritats belgues per seguir el perfil canviant del perill islamista.
Els germans Bakraoui, va dir, van ser simplement etiquetats com gàngsters i inclosos en una llista de criminals motivats pels diners, mentre que les autoritats a la caça de radicals islamistes es concentraven en aquells amb credencials religiosos establerts.
"Es van equivocar. Ara estan combinant les llistes ", va dir Van Ostaeyen.
Un responsable del govern belga va confirmar que la fusió de fluxos d'informació de diferents especialitats i agències policials era una part clau en els canvis de procediment.
Aquesta és la causa que aquests germans cometessin un atemptat que mai s'havia d'haver produït, un atemptat que pot cometre qualsevol que estigui fitxat, és més fàcil encara per a algú que no ho estigui, i d'aquests aspirants a terroristes n'hi ha moltíssims dins i fora de Europa, són uns soldats invisibles, impossibles de detectar, i per això poden actuar quan, com, i on vulguin.
Els islamistes de ISIS no necessiten terroristes professionals, ni molt preparats, només un que coordini els explosius, la resta ho pot fer qualsevol disposat a matar i morir per la causa, aquest és el problema.
Aquesta és la nova normalitat, a la qual s'ha arribat per la impotència de les forces de seguretat, que ni tenen força ni poden oferir seguretat perquè la seva concepció és antiquada i no serveixen per aquest tipus de lluita, una lluita en la que les víctimes són civils, danys col·laterals que si no són masses tampoc és que els preocupin molt als mandataris europeus. De carn de pas en van sobrats....
- "Qualsevol dia d'aquests hi haurà un altre atemptat a Europa i, per més que s'ofereixin explicacions del fenomen ISIS, encara queden més claus que ningú arriba a entendre".
I és que es tracta d'això, d'acceptar que és inevitable un nou atemptat on i quan vulguin, i caldrà acceptar-ho com això, una nova normalitat. Màxime si en tots els països hi ha el descontrol policial de Bèlgica. L'evolució dels germans Bakraoui és un exemple; de criminals violents a suïcides amb bomba islamistes es poc temps entre reixes per delictes amb arma, incompliments de la llibertat condicional i oportunitats perdudes per identificar la seva deriva cap a l'òrbita de l'Estat Islàmic.
Brahim El Bakraoui es va volar en trossos el passat dimarts al matí a la terminal de sortides de l'aeroport de Brussel·les. Tot just mitja hora després, Khalid va detonar la bomba que portava en un tren del metro de Brussel·les.
Cap d'aquests dos participants en els atemptats de Brussel·les havia estat considerat com una amenaça radical per les autoritats fins al desembre passat, tot i que Turquia havia expulsat a Brahim al juliol de 2015 en creure que estava tractant d'unir-se als combatents islamistes a Síria.
Hi ha indicis que apunten que els germans es van radicalitzar a la presó. Independentment dels fets que van portar a la seva radicalització, el seu cas posa en relleu el fracàs de les autoritats belgues per seguir el perfil canviant del perill islamista.
Els germans Bakraoui, va dir, van ser simplement etiquetats com gàngsters i inclosos en una llista de criminals motivats pels diners, mentre que les autoritats a la caça de radicals islamistes es concentraven en aquells amb credencials religiosos establerts.
"Es van equivocar. Ara estan combinant les llistes ", va dir Van Ostaeyen.
Un responsable del govern belga va confirmar que la fusió de fluxos d'informació de diferents especialitats i agències policials era una part clau en els canvis de procediment.
Aquesta és la causa que aquests germans cometessin un atemptat que mai s'havia d'haver produït, un atemptat que pot cometre qualsevol que estigui fitxat, és més fàcil encara per a algú que no ho estigui, i d'aquests aspirants a terroristes n'hi ha moltíssims dins i fora de Europa, són uns soldats invisibles, impossibles de detectar, i per això poden actuar quan, com, i on vulguin.
Els islamistes de ISIS no necessiten terroristes professionals, ni molt preparats, només un que coordini els explosius, la resta ho pot fer qualsevol disposat a matar i morir per la causa, aquest és el problema.
Aquesta és la nova normalitat, a la qual s'ha arribat per la impotència de les forces de seguretat, que ni tenen força ni poden oferir seguretat perquè la seva concepció és antiquada i no serveixen per aquest tipus de lluita, una lluita en la que les víctimes són civils, danys col·laterals que si no són masses tampoc és que els preocupin molt als mandataris europeus. De carn de pas en van sobrats....
Em fa molta gràcia aquesta pregunta que he sentit moltes vegades:" Vostè que prefereix: Menys llibertat a canvi de més seguretat? Hi ha gent que diu sí. Jo dic NO, perquè seguretat tampoc la donen, i la que imposen ja mai més la trauran. Passarà com la "Ley mordaza" i tantes més. Els polítics diuen que quan ells manin la trauran. Mentida!
ResponEliminaJosep, això és el que diu Antón Losada a el diario.es:
Elimina"No puedo dejar de preguntarme qué podríamos haber cambiado si en lugar de vender armas, dictadores y muerte a los países y pueblos con quienes nos han declarado en guerra hubiéramos compartido sólo un poco de nuestra democracia decadente
Cómo resulta posible semejante desastre justo en este momento de nuestra historia reciente, cuando hemos renunciado a más derechos que nunca a cambio de una seguridad que no podían asegurarnos"
No poden oferir-nos més seguretat Josep, es un tema que no el controlen, però si poden restringir les nostres llibertats, de fet ja ho estàn fent.
ResponEliminaExacto, FRANCESC...exacto......................però si poden restringir les nostres llibertats...
ResponEliminaAntes tenia una frase enm mi blog que cuyo autor no hablo, porque pensaba primero que era uno y luego resulta que era otro, que, al parecer no era..
ResponElimina"Quien esta dispuesto a renunciar a una parte de su libertad, por su seguridad, no se merece ni la primera, ni la segunda.."
Te registran en un aeropuerto ¿y que? un misil tierra aire que entra en el maletero de un coche permite volar un avión poco después del accidente. La seguridad total no existe y si existiese no seria buena...
Un saludo.
por ahí va la cosa, se trata de unas falsa seguridad que lo que hace es coartar nuestras libertades.
ResponElimina