ÚLTIMS ESCRITS :

GUERRA CONTRA L'EFECTIU


L'economia de la gent pobra i dels petits comerços es basa en els diners en efectiu. És probable que la implementació de nous sistemes de pagament eixample la bretxa de la pobresa i marqui el camí cap a nous i aterridors nivells de vigilància. La cadena de menjar saludable Tosed ha obert recentment la primera cafeteria del Regne Unit en la qual no es paga amb diners en efectiu. Un altre pas més cap a la mort del pagament al comptat.

Els canvis en la forma dels diners no són res de nou. Els diners són tecnològics. Les monedes de metall van tornar obsoletes a les petxines de mar, les dents de balenes i altres formes primitives de diners. La impremta va tenir el mateix efecte sobre els metalls preciosos: en el seu lloc, vam començar a utilitzar paper moneda. La banca electrònica va acabar amb l'era del xec i ara, els sistemes de pagament 'sense contacte' o contactless estan fent el mateix amb l'efectiu, cada vegada més incòmode. En general, al mercat guanya la comoditat.

Està molt bé, sempre que les persones puguin triar amb llibertat. El que em preocupa és la guerra extraoficial desfermada contra els diners en metàl·lic, des de les mirades de sospita que un rep quan paga grans quantitats de diners al comptat fins a la croada europea per decomissar els bitllets de 500 euros. No crec que s'hagin pensat bé les conseqüències.


  • En un món sense efectiu, cada pagament que es realitzi serà fàcil de rastrejar. Vol vostè que governs (no sempre benèvols), bancs i processadors de transaccions tinguin la possibilitat d'accedir a aquesta informació?


Pel que fa a la distribució de la riquesa, ja vivim en un món que no pot ser més desigual. Fins pot ser que sigui més desigual del que mai ha estat. La meva preocupació és que una societat sense diners en efectiu pugui exacerbar encara més aquesta desigualtat.

Els sistemes de pagament sense contacte li donaran encara més poder al sector financer: els bancs i les empreses de tecnologia financera supervisaran totes les transaccions. La crisi de 2008 demostra que, quan la situació apressa, els bancs aconsegueixen ser eximits de regulacions tan importants i eficaços com la de la fallida, una llei sota la qual la resta de nosaltres hem de operar. Estem segurs que és bo donar-li encara més poder i influència a aquest sector?

En un món sense efectiu, cada pagament que es realitzi serà fàcil de rastrejar. Vol vostè que governs (no sempre benèvols), bancs i processadors de transaccions tinguin la possibilitat d'accedir a aquesta informació? Això donaria a aquestes entitats un poder enorme: la vigilància podria arribar a un nivell orwellià aterridor.

Per contra, els diners en metàl·lic confereixen el poder al que els fa servir. Li permeten comprar, vendre i guardar els seus estalvis sense dependre de ningú. Si així ho volgués, aquesta persona podria mantenir-se completament fora del sistema financer.

Hi ha moltes raons, tant morals com pràctiques, per voler estar fora del sistema. El 2008 moltes persones es van afanyar a treure els seus diners dels bancs. Si és cert que el sistema financer va estar tan a prop del col·lapse com ens van dir, la reacció va estar més que justificada. El 2011, amb els bancs de Xipre a la vora del desastre financer, ens vam assabentar de l'existència de "bail-ins" o rescats interns: per tal de salvar el sistema, es confiscava els diners que la gent comuna tenia dipositat. Si els estalvis de tota la seva vida estiguessin en perill de ser confiscats per rescatar una corporació a la qual considera malgastadora, m'imagino que vostè també retiraria els seus diners a corre-cuita.

Hem vist temors similars a Grècia i, en menor mesura, al sud d'Europa. Fa poc, Mervyn King, exgovernador del Banc d'Anglaterra, va declarar que no s'havia arreglat el sistema bancari i que, una altra vegada, hi hauria pànic financer. Al Japó, on el banc central ha imposat taxes negatives, els bancs li cobren a la gent per guardar els seus diners. És un intent de incitar-los a gastar, en lloc de guardar. Els japonesos han tret tants diners dels bancs que, segons alguns informes, totes les caixes fortes del país ja es van vendre.

Són totes raons prou legítimes per voler sortir-se del sistema. No dic que tots hauríem de treure els nostres diners del banc, però sí que tots hauríem de tenir l'opció de fer-ho. L'efectiu ens dóna aquesta llibertat. Per què deixar-ho de banda? Els diners és el nostre, no del banc.

El telèfon ens va ensenyar una valuosa lliçó. En el seu pic més alt, el 2008, hi havia 1.300 milions de telèfons fixos per a una població mundial de 7.000 milions. En l'actualitat, més de 6.000 milions de persones tenen un telèfon mòbil. Segons un estudi de l'ONU, són més persones que les que tenen accés a un vàter.

Molts assumeixen que els mòbils van tenir èxit on el telèfon fix va fallar: la tecnologia més avançada va fer possible que la cobertura fos més estesa. Hi ha alguna cosa de cert en això. Però la raó principal és més simple: per tenir un telèfon fix es necessita un compte bancari i un crèdit. Prop de la meitat de la població mundial no està bancaritzada, o sigui que no té accés als serveis financers bàsics requerits. Les empreses de telecomunicacions no veien potencials clients, la infraestructura mai es va construir i milions de persones quedarons amb pocs mitjans per comunicar-se.

Però amb diners es pot comprar un mòbil i el temps de trucada. No es necessita bancarització. Gairebé qualsevol persona podia aconseguir un mòbil i això va ser el que va passar. El sistema financer era una barrera que impedia progressar als de menys recursos, mentre que els diners en metàl·lic va ser un factor facilitador.

A mitjans de 2020, 6.000 milions de persones a tot el món tindran un telèfon intel·ligent. També tindran gairebé tot el necessari per accedir al comerç electrònic (bàsicament, accés a Internet), excepte la inclusió financera. És per això que, en el futur, les noves formes de pagament digital exerciran un paper molt important (des dels M-Pesa de Kenya fins als bitcoin): diners que es podrà utilitzar encara que no estiguin inclosos en el sistema financer.

Al Regne Unit, el pagament al comptat serveix per a petites transaccions (comprar una barra de xocolata, un diari o un cartró de llet), que encara no és rendible processar d'una altra manera. Sempre serà el mitjà de pagament més ràpid i directe. Per exemple, a mi m'agrada deixar propina en efectiu als cambrers, amb la certesa que rebran aquests diners i no quedarà en mans d'un empresari amb pocs escrúpols. També m'agrada comprar als mercats, on puc adquirir directament del productor amb la certesa que rebrà els diners sense que un intermediari s'endugui un percentatge.

Els diners en efectiu serveix també per a les transaccions privades, molt convenient per una gran quantitat de raons possibles, de les quals no totes són il·legals. Els petits comerços que recentment comencen necessiten que la seva economia depengui del metàl·lic. La gent pobra, també. La guerra contra els diners en efectiu és una guerra contra ells


  • Si fem cas a les veus alarmistes, començarem a pensar que tots els que fan servir efectiu són delinqüents, evasors d'impostos o terroristes. És clar que alguns fan servir els diners per evadir impostos, però no és res en comparació amb les argúcies de Google i Facebook per l'elusió fiscal: Google no utilitza efectiu en el seu sistema d'elusió fiscal, ho aconsegueix seguint fidelment la normativa.


Només gràcies als diners en efectiu tenim inclusió financera total, un luxe que els més benestants donen per fet. Si traiem l'efectiu i restringim la inclusió financera total, moltes persones quedaran atrapades en la pobresa. Compte amb la guerra contra l'efectiu.

The Guardian   - Dominic Frisby
via el diario.es

4 comentaris:

  1. No se chico..no se.
    Si no huebiera efectivo y todo fuera por tarjeta ¿cómo se financiarian las bandas de las drogas ?, por ejemplo..porque todo habría de pasar por caja.
    Ya te digo que no lo tengo claro

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja trobarien la manera de fer-ho, Miquel, feta la llei, feta la trampa.

      Elimina
  2. ¿Porque para tratar con el Estado tienes que tener forzosamente una cuenta bancaria?, ¿porque hay muchas gestiones que solo se pueden hacer via telematica? ¿debemos todos tener internet y por consiguiente cuenta bancaria? ¿Porque los bancos tienen que llevarse su parte de todas las transaciones? esto solo sirve para exprimir y vigilar particulares, porque las empresas ya tienen los metodos de evasión a través de sociedades de sociedades de sociedades. Un mundo feliz al que muchos se someten complacidos, cuando acabe mi proceso de divorcio he tomado la resolucion de no volver a utilizar tarjetas de crédito para nada, ahora son inevitables.

    ResponElimina
  3. Es que es eso, tienes que ir, de no tener cuenta bancaria, a pagar el recibo del agua, de la luz, el gas. Ah! el otro día fui a Tráfico a sacar un duplicado de la documentación del coche, costaba el trámite instantáneo 20 euros, pero sólo aceptaban pago con tarjeta. Está todo estructurado para que trabajemos con los bancos.

    un saludo

    ResponElimina