<strong>LA GRAN DESCONEGUDA</strong> - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
<strong>LA GRAN DESCONEGUDA</strong>

LA GRAN DESCONEGUDA

Share This

"La mort se la va endur massa aviat, amb només 45 anys, estroncant una carrera que encara havia d'oferir grans coses. Amb tot, Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) va tenir temps de deixar alguns versos que ja són part de la història de la poesia catalana, llibres i poemes que van més enllà del tèrbol atzur de "ser tres voltes rebel" i que mostren una escriptora de petja fonamental... en la literatura d'avui en dia. Assumida com a referent, l'adéu prematur va deixar els lectors sense totes aquelles pàgines que no va tenir temps d'escriure.

Tot i la publicació recent de diverses novetats editorials, com El senyal de la pèrdua (Empúries, 2014) –un dietari centrat en l'experiència de la malaltia i escrit des d'una extrema lucidesa–, Marçal encara és una gran desconeguda, plena d'enigmes i lectures esbiaixades de l'obra i de les vivències que la van fer tal com era. Per omplir aquest buit, fa uns dies es presentava el projecte de la primera biografia sobre l'autora, que escriurà la investigadora i crítica literària Lluïsa Julià, possiblement qui millor coneix el corpus literari i vital de l'autora."

No és ni més ni menys coneguda que la majoria de poetes del país, un país que possiblement sigui el que té més poetes per vers al quadrat del món. A vegades jo havia dit que a Catalunya nomès hi havia tres poetes coneguts: en Miquel, en Martí i en Pol, i la resta restàven ignorats. O és que Vinyoli és conegut per a la gent, o altres poetes tant homes com dones que romanen ignorats perduts en l'oblit dels seus poemes. Suposo que ha de ser així, o que així, - malauradament - és.

 

Avui les fades i les bruixes s'estimen  

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

aqui trobareu més poemes de Maria Mercé Marçal

3 comentaris:

  1. Ricard Salvat, quan vaig tenir la sort de tenir-lo a la universitat, ja es queixava de la manca de treball d'equip en el camp cultural i en la seva promoció, a França tot suma i aquí, tot resta i va a tongades i a modes, per desgràcia. No es treballa el conjunt de forma seriosa en l'educació, sinó pinzelladetes lligades a dèries i celebracions, en poesia, en narrativa, en música, en pintura, en arquitectura i en el que sigui. Marçal i el seu grup també van tenir el seu moment de remenar les cireres i eren els primers en menystenir segons qui, ara passa el mateix. Encara trobo que ella és de les més conegudes, sobretot pel que fa a dones, ja que si els poetes són poc coneguts 'les' poetes encara ho són menys, per això vaig fer el blog del Tèrbol Atzur, que ara el tinc aturat per manca de temps, per cert. La gent d'aquell grup va muntar una editorial com Llibres del Mall, que després va ver figa, ja que som país d'arrencades de cavall i aturades de ruc, i també van incidir en la política a través, per exemple, del PSAN, que també va ver figa, cosa preocupant. Tot això de la política, també compta, en literatura, ja diuen que l'ètica té una estètica i aquesta porta a una política. Martí i Pol ha estat lloat i menystingut i també va ser una mica promocionat per sectors polítics concrets, Espriu, el mateix. Res no és innocent, en art, en literatura, en res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això de les capelletes no ho concec, però és molt nostrat i no em sorprén. A França cuiden la cultura, las respecten i la promocionen, fixa't que Aznavour - per exemple - encara actúa. Un gran desconegut a casa nostra per exemple, seria Fonollosa, un curiós personatge d'aqui, o Lamborghini que no era d'aqui però vivia aqui. Marsé, per el Govern és un gran desconegut, i la llista de greuges podria ser molt llarga. La diferència rau en que a Maria Mercé Marçal, molts no l'hem oblidat, com a Montserrat Roig o Joan Fuster entre altres il·lustres oblidats...

      Elimina
  2. De lo mejor del país, sin duda ¡¡¡.
    Y con JÚLIA en : "...Tot això de la política, també compta, en literatura, ja diuen que l'ètica té una estètica i aquesta porta a una política..."

    ResponElimina

.