EL SASTRE DE PANAMÀ...


Aquesta és la història d'una histèria, em vinc a referir als Papers de Panamà que tant de rebombori inxeplicablement han aixecat aquest cap de setmana. Dic inexplicablement perquè parlen d'uns fets que eren més que sabuts, fins i tot si a qualsevol ciutadà li haguessin demanat que fes una llista dels personatges que estaven enm aquest paradís, la majoria els hauria encertat.
Si hi ha informació a la xarxa és dels paradisos fiscals i com funcionen, recordo haver publicat un escrit el 2014 d'illa Tortuga, i com aquest n 'hi ha un munt, i això ho sap tothom.
El Consorci Internacional de Periodisme d'Investigació (ICIJ) va difondre ahir conjuntament amb laSexta i El Confidencial "Els Papers de Panamà", unes filtracions sobre un embull de societats de personalitats de tot el món en paradisos fiscals, gestionades a través del bufet Mossack Fonseca, despatx panameny especialitzat en crear i administrar societats pantalla, muntar estructures d'empreses en altres paradisos fiscals i facilitar testaferro, és a dir les denominades empreses offshore.
L'origen d'aquestes filtracions està en uns periodistes alemanys del 'Süddeutsche Zeitung' que van tenir accés a milions de documents interns del despatx Mossack Fonseca a través d'una font anònima i el van compartir amb el ICIJ.
O sigui que no estem parlant de periodisme d'investigació, simplement, estem davant d'un Knowden o un Falciani, algú que es xiva, per despit o per diners. I resulta que els periodistes comencen a 'investigar' i a treure noms, sobretot els més cridaners (sorprèn que surtin pocs polítics), i un que surt, no ha de ser certa la informació, un tal Vladimir Putin, al que per descomptat jo no hauria posat a la llista i ull, porquè diuen per aquí que aquesta informació sobre ell, no és de rebut. I a aquesta gent és millor no contrariar-los, no sigui que et facin un Litvinenko o una Politkovskaia. 
Aquest assumpte, a part de més d'una i dues querelles que els cauran, acabarà en no res, i sinó al temps, entre altres coses per què tenir una societat en un paradís fiscal no necessàriament és delicte ni tan sols és amoralitat. Parafrasejant Shakespeare: molt soroll per no res. El sastre de Panamà ha perdut els papers, i  no li ha sortit bé el vestit.

3 Comentaris

  1. Oliva

    ..I DIUEN,QUE SON CALERS,NO "EXILATS",SON GUANYATS FORA,O SIA QUE TENS RAO."VENGA ALEGRIA,SRO.VENGA ALEGRIA...".

    Reply Delete 04 d’abril, 2016
  2. Tot Barcelona

    me dan igual
    te sigo estimando...
    que se jodan..Tu y yo
    seremos los mismos, los mismo
    que cuando nos juntemos en Sabadell.
    allí, en la cantonada de la tieta.
    Tu con tu libro , y yo con mi idiotez a cuestas.

    Y juntos voleveremos a querernos.
    Si.
    Con sólo la mirada hablaremos de jazz. de libros. Y de estar juntos esperando una
    copa
    de vino....si , de vino, blanco para mi.
    Negro , para ti.



    Un beso.

    Reply Delete 04 d’abril, 2016
  3. Francesc Puigcarbó

    cava, varem quedar, cava! o xampany!

    Reply Delete 04 d’abril, 2016
Més recent Anterior