"Segons un estudi que destaca avui el bloc marketingdirecto.com cada vegada fem servir més el mòbil per a tot menys per trucar, de ser una extensió de nosaltres mateixos està passant a ser la nostra manera d'estar hiperconnectats a la xarxa.

Segons un informe realitzat per Samsung i The Coktail Analysis que analitza l'ús dels smartphones per part dels espanyols. Aquests dispositius són en un instrument essencial per als consumidors i a més Espanya és el segon país del món pel que fa a taxa de penetració de telèfons intel·ligents. Amb els anys s'han convertit en agendes, despertadors, navegadors, calculadores, càmeres de foto i vídeo, consoles de videojocs, llanternes, diaris i sistemes de missatgeria instantània entre altres funcions, el que ha relegat la funció de trucades a un segon pla."

Bé, ja tenim telèfons intel·ligents, ara només falten els usuaris intel·ligents. Pots pagar amb el mòbil, treure les entrades de qualsevol espectacle, fer fotos, controlar el feisbuc, twit - que diria en Mariano Rajoy - i escriure gratis al whatsapp, i fins i tot trucar o rebre trucades, que de fet és ja una novetat, un fet rar que poc sovinteja. Et trobes a més, com jo l'altre dia a Tràfic que per fer una gestió a l'hora de pagar ja no accepten efectiu, ha de ser de moment amb targeta de crèdit i aviat.... a través del mòbil.

 No se si algú s'ha adonat, que així, centrant tots els nostres moviments en un sol estri, som molt més fàcils de seguir, d'espiar, de tafanejar el nostre petit i anodí univers diari. Amb un sol clic ho saben tot de nosaltres i així ens envien la publicitat adient i les ofertes oportunes perquè consumim uns productes triats expressament per a nosaltres.

 Cada vegada el faig servir menys el mòbil, i m'estic plantejant seriosament de suprimir-lo, a casa encara tenim el telèfon fixe com el de Gila, i si no, quan algú em vulgui dir alguna cosa, que vingui a casa a dir-m'ho o que m'escrigui una carta. En el meu univers actual no hi ha pressa i si la percepció que ens estan ensarronant amb tanta tecnologia que només serveix per a controlar-nos, no per fer-nos més feliços. No és la immediatesa que porta a la felicitat, sinó la pausa, la calma. La tecnologia no et permet badar, i si no bades, malament; la vida de fet, és badar, la felicitat consisteix a saber badar davant la vida amb la mirada innocent d'un nen. No hi ha res més sa que el noble art de badar.