Dels Ovnis als Venis: Aquest és el títol de l'article de l'Espinàs al petit observatori d'avui, parla que mentre no hi ha ja 'ovnis', ara han aparegut els 'venis' veïns d'escala no identificats. És cert, i a l'escala de casa en tenim uns quants exemples, concretament al 2on - 2ª que és el pis del costat de casa, el seu propietari el va llogar en no poder vendre'l, fins que li va embargar el BBVA, però en l'interí hi han passat, uns brasilers, uns marroquins que cosien catifes, una ucraïnesos, del país una estranya parella i finalment hem tingut fins i tot un ocupa, que va desmuntar el pis mica en mica per vendre-ho tot el que va poder, i que...., és, el germà de l'antic propietari.
A banda d'aquest fet puntual, a la nostra escala es produeix un altre fenomen paranormal, que té nom i fins i tot cognom, encara que Juanito a seques ja està bé.
El Juanito actualment en parador desconegut, és el germà de l'Antònia, actualment incinerada. El Juanito resideix a París, on va treballar molts anys, però sovint agafa l'avió com qui ho fa amb el metro i es presenten ell, les ray-ban i la sordesa a Sabadell a veure i viure amb la seva germana.
Un dia, va baixar l'EVA, la veïna alpinista del quart:
- No sentiu crits?
- No, on?
- Jo sento a l'Antònia cridant socors.
Avisarem a urgències i varen venir només, dues ambulàncies, policia Municipal, Mossos d'esquadra i una dotació amb camió incorporat dels bombers, dotació que va anar molt bé, atès varen haver de pujar per l'escala fins al segon pis i trencar el vidre d'una finestra poder entrar.
Un cop dins es varen trobar l'Antònia al terra inconscient, embolcallada amb l'edredó.
Segons va declarar l'Antònia a la Policia un cop reanimada, feia tres dies que estava a terra, tres romanesos havien entrat a robar, s'havien emportat els diners i segrestat al Juanito.
Pobre Juanito - deia - fent un gest significatiu passant-se el dit en horitzontal pel coll, ja no el veure'm més.
Però la cosa no havia estat com deia l'Antònia. En primer lloc, els de l'ambulància varen dir que era impossible que fes tres dies que al terra atès havia perdut poc sucre a la sang, i el Juanito segons vàrem saber després, era a Paris, o sia que ni lladres, ni segrest, si de cas una bestreta del que li havia d'avenir a l'Antònia un mes més tard.
Va estar uns dies ingressada al Parc Taulí i en tornar semblava estar bé, duia bastó, però només dia si dia no. I, aleshores el Juanito va tornar de Paris, ell ray-ban i sordesa, me oui!, i va agafar un a aangina de pit només arribar, i au, cap al Parc Taulí falta gent, i allí es va estar uns dies; la seva germana l'anava a veure cada dia, però en estar tres dies seguits sense anar-hi, l'home (el Juanito) es va preocupar, i va donar l'alarma, i sant tornem-hi: varen venir una ambulància, policia Municipal, Mossos d'esquadra i una dotació amb camió incorporat dels bombers, dotació que va anar molt bé de nou, atès varen haver de pujar per l'escala fins al segon pis i trencar el vidre d'una finestra poder entrar. I allí es varen trobar a l'Antònia asseguda a una cadira: morta. és veu que feia un parell de dies que havia traspassat, sense fer soroll ni molestar a ningú.
Una veïna va insinuar la possibilitat de suïcidi, descartada de seguida, va morir perquè quelcom li va fallar, ja l'estrany desmai del mes anterior va ser un avís del que havia de venir.
L'Antònia va ser incinerada com era la seva voluntat, sense cap mena de cerimònia, vetlla al Tanatori ni res, i les seves cendres no se sap on són.
L'endemà al matí, surto a caminar i em trobo: al Juanito, compte, amb la bata del Parc Taulí, pantalons i sabatilles d'estar per casa.
- On vas Juanito?, t'acompanyo en el sentiment
. Oh!, estava a l'Hospital i he sortit a donar un tomb
- M'estàs dient que t'has escapat de l'Hospital?
- No!, he sortit una estona, ja hi tornaré a dormir a la nit.
Escolta! em pots acompanyar al pis de la meva germana, és que no trobo el meu passaport ni la documentació, i hem de regirar-ho tot perquè l'Antònia hi tenia molts quartos i ves que no els hagin agafat els de la Policia o els Mossos...
- Que dius?, no home no, que vols que hagin agafat?
Resumint, el vaig acompanyar al pis, la documentació d'ell no hi era, ja li vaig dir que la devia tenir a la jaqueta que devia ser a l'Hospital, i quan a diners, entre dos moneders que tenia l'Antònia varen aparèixer uns 70 euros. El Juanito no va dir res, ja havia oblidat la fortuna que havíem de trobar i em va dir:
- Me'n vaig a la Caixa a treure els diners de la meva germana.
- Tens signatura?, li vaig preguntar.
- No!, però és igual, ja me'ls donaran.
  • Innocent! el pare va morir un més just abans que l'Antònia sense testamentar i encara dilluns hem d'anar al Notari per acabar de gestionar l'acceptació de l'herència.
Cap a les tres de la tarda varen venir a casa els mossos d'esquadra preguntant pel Juanito, que en aquell moment pujava per les escales i se'l varen endur a l'Hospital. Al cap d'un parell de dies tornava a voltar pel barri amb sabatilles, pantalons i la bata de l'Hospital, i, a partir d'aquí no se n'ha sabut res més d'ell, a la bustia de sa germana arriben cartes que la Trey la veïna del primer guarda, i no se'n sap res del Juanito, els únics parents llunyans que tenien de Granollers tampoc en saben res i les gestions que han fet per localitzar-lo a París han resultat infructuoses.

La pregunta que ens fem a l'Escala és: On és el Juanito?