18 d’abril 2016

L'OCI ABSOLUT


En un principi era l'oci. Si més no, totes o quasi totes les religions i les mitologies convenen a descriure el principi de la vida de l'home sobre la terra com una plácida absència de necessitats i d'esforç per cobrir-les. Els càlculs de la ciència actual, certament, no ho confirmern això: per la ciencia, la mateixa idea d'un 'primer home' resulta anguniosa i difícil de precisar. Però les revelacions i les faules no s'originen en la memòria ni en les conjectures que l'home té o fa del seu passat llunyà, sinó en els desigs pruïjosos que ara el posseeixen: i l'home, insatisfet de la seva condició d'avui, no sap veure's com el producte d'un progrés, d'una elevació secular, i prefereix considerar-se 'caigut' o 'decaigut', d'una dignitat primigènia. D'aquí que hom hagi imaginat el regne de la perfecciò humana - diguem-ne paradís o edat d'or - al començament dels temps, abans de la història.
En el relat bíblic, Adam i Eva gaudeixen d'aquests misteriós benefici: el món, per a ells, és literalment un jardí, i no hi fan altre cosa - ho veiem en els ingenus misteris medievals - que passejar, exempts de tota inclemència. El paradís era l'oci absolut.

Joan Fuster
Indagacions i propostes

SHARE THIS

2 comentaris: