Els plataners de davant casa així com la resta han tret ja les fulles, que gairebé es veuen a créixer de ràpid que surten, també hi ha abelles al bosc i papallones, així com pardals. Però els pardals han desaparegut de les ciutats, me'n vaig adonar el 2010 i ja ho vaig comentar. Abans, davant mateix de la façana del pis els dos que tenim que són molt grans estaven curulls de pardals, que amb la seva xerrameca et despertaven, però també era agradós escoltar-los xerrabecar, no se pas que s'explicarien però deu n'hi do com li donaven al bec.
De sobte, varen desaparèixer, d'un any per l'altre. Jo, pensava que era per les cotorres, aquestes rates verdes voladores que amb el seu desagradable grall contaminen l'espai acústic, però es veu que no, que el que ha fet fora de les ciutats als pardals, són les ones dels mòbils.
La veritat, és que es troben a faltar, alegrava de bon matí sentir-los, però ja està vist que en la bugada del dia a dia anem perdent també llençols.
No sé si al final de la Rambla hi ha pardals, els pardals de la Dharma. Però el que si sé, és que a baix al riu hi ha pardals, ànecs, garses i garses reals. Els pardals són de vol, gallinaci, com els polítics, però les aus quan aixequen el vol són tot un espectacle per la seva majestuositat, gairebé com la d'un Boeing 747 en despegar. I és que les aus, són el més semblant a un avió.