Sorprèn que algú es sorprengui per l'assumpte dels papers de Panamà, sorprèn que es diguin i s'escriguin avant la lettre moltes bestieses contra els presumptes implicats en empreses offshore. Sorprèn aquest hipòcrita esquinçament de vestidures en un país on tothom a la que pot demana la factura sense iva encara que sigui per un nyap del lampista. Jo si tingués diners, també els evadiria i pagaria el mínim d'impostos possibles i muntaria l'enginyeria adient per fer-ho, només faltaria. Deixem-nos ja de ser més falsos que un duru sevillano, que tots i cadascun de vosaltres faríeu el mateix, al cap i a la fi, qui roba a un lladre té 100 anys de perdó, i possiblement si baixés l'afany recaptatori de l'Estat depredador i l'impost de societats fos més raonable, potser hi hauria menys tripijocs panamenys, al cap i a la fi les SICAP són ja una ganga fiscal de l'1'5%, o si no, Navarra o Irlanda són més a la vora.
El que em pregunto és: qui hi ha darrere aquesta filtració que en pla cutre Pedro J. administren dia a dia el Confidencial i la Sexta en un exercici de ranci periodisme de no res, que ni investiga ni sap més que el què algú ha volgut que se sàpiga. Quan es produeix un fet com aquest no t'has de preguntar a qui perjudica, sinó qui en treu redits, qui se'n beneficia. I aquest algú sí que em preocupa, car no acabo d'entendre quins redits en vol treure ni per què ho ha fet. Però això, em temo que no ho sabrem mai.