Quan algu es queda clavat davant la tele dues hores i mitja, oblidant-se fins i tot de sopar, per veure una pel·lícula del 1927 en blanc i negre i sots-títols en alemany, i està seré, és que ha visionat una obra mestre del cinema, amb algunes, no, amb moltes escenes memorables, com el començament sense anar més lluny, quan hi ha canvi de torn dels treballadors de la fàbrica. METRÓPOLIS que no l'havia vist mai, m'ha captivat, sent conscient que estaba veient una pel·lícula que té gairebé 100 anys, però intento imaginar la impressió que debia causar als qui la varen veure quan la seva estrena, molt superior a la que em va causar al seu dia l'estrena de Blade Runner, encara que al Basté no li agradi.

Els nens tenen un paper important a la pel·lícula, WO SIND UNSERE KINDER? (on són els nostres nens?) criden irats els obrers, i és que els nens a Metrópolis tenen força paper, sobretot en les escenes finals, amb una convinçent capacitat interpretativa quan corren escales amunt que donen una enorme credibilitat a tota l'escena. Gràcies Sr. Lang, moltes gràcies, una mica tard, però moltes gràcies.

..............