"Un llibre de Batxillerat culpa de l'atur a les dones i els immigrants. El manual d'Economia de l'editorial Almadrava ensenya que "la incorporació de la dona al món laboral ha incrementat considerablement l'oferta de treball disponible"
Dissenyat per a 1r de Batxillerat, explica que l'arribada d'estrangers de "països subdesenvolupats ha intensificat l'atur"
El llibre apareix a la llista d'instituts de diferents comunitats autònomes i també enumera com a causes d'atur el salari mínim, la protecció als aturats i l'acció sindical
El llibre està dissenyat per a l'alumnat de 16 i 17 anys i apareix a la llista de textos d'instituts de diverses comunitats autònomes com Galícia, Andalusia o Múrcia. La seva redacció no deixa molt espai als matisos. A l'apartat "altres factors causants de la desocupació", el punt tercer diu: "La incorporació de la dona al món laboral ha incrementat considerablement l'oferta de treball disponible". És a dir, hi ha més persones actives ja que les dones han passat de realitzar només tasques domèstiques a desenvolupar a més carreres professionals remunerades.

L'última Enquesta de Població Activa ha tornat a reflectir que són les dones les més perjudicades en el mercat laboral. Hi ha més parades: 2,4 milions per 2,3 dels homes i la seva taxa d'atur és d'un 22,7% enfront del 19,4%. De fet, en el primer trimestre del 2016, l'atur va caure entre els homes 9.600 persones mentre que va créixer entre les dones: 21.500 més.

Pel que fa als immigrants, el llibre de Almadrava ensenya el següent: "L'arribada als països industrialitzats de mà d'obra dels països de l'Est, d'Àsia, de Sud-amèrica i dels països subdesenvolupats ha intensificat l'atur". L'EPA publicada aquest abril 28 reflecteix que els treballadors estrangers amb feina són el 10% a Espanya: 1,9 milions. Només hi ha registrats 800.000 aturats."
  • Pot semblar demagògic, però estàn arrelats en gran part de la societat aquests dos aspectes, la incorporació de la dona al mercat laboral i els immigrants. Explica Owen Jones a la demonització de la classe obrera:  
"No era el millor dia per anar de porta en porta. Només havien passat dos mesos des de les eleccions generals de 2010, i jo potejaba els carrers amb un grup d'activistes tractant d'aconseguir un vot per a un diputat d'esquerres. Després de tocar en va algunes portes, per fi va respondre una dona de mitjana edat en davantal. Era obvi que volia despatxar-se:

"El meu fill no pot trobar feina", diu enfadada. "Però tots aquests estrangers vénen aquí i es fan amb els llocs de treball" Hi ha massa immigrants!

Seria fàcil titllar a algú amb aquestes idees de "retrògrad i racista". Però estava clar que ella no ho era. Vaig haver de escoltar atentament el que deia, perquè tenia un accent bastant fort, bengalí, per a ser exactes. Heus aquí una dona d'origen indi reprenent els immigrants per treure llocs de treball a treballadors britànics com el seu fill. ¿Que estava passant?

Doncs passava, que el primer que rebuja als immigrants, és l'immigrant anterior, ho saben bé a Can Anglada a Terrassa, i passa tambè que la dona bengalí, té una part de raó, encara que relativa, els immigrants últims, fan sota preu moltes feines que els nadius no volen fer, o no volien, que la crisi ha rebaixat les pretensions.  Fixeu-vos però, com un llibre de batxillerat i una immigrant bengalí coincideixen en gran manera.

Sembla quedar prou clar el tema dels immigrants, però queda l'altre, el clau roent al que ningú gosa agafar-se ni mullar-se. La incorporació de la dona al món del treball. És evident que aquest fet ha alterat un ordre que havia estat immutable durant segles, l'home caçador i la dona a casa cuidant-la a ella i als fills. Però això cambia, la dona decideix que vol tenir els mateixos drets laborals i les mateixes oportunitats que els homes (encara no ho ha assolit)  i s'incorpora de plé en aquest mercat laboral, on per cert ha de demostrar moltes més coses que un home per assolir la mateixa feina i a sobre guanyant menys diners. Evidentment, aquesta incorporació, com la dels immigrants altera el mercat laboral, però en ambdós casos, és lícit, és just i és com ha de ser.
El més fàcil es culpar ambdós com fa el llibre de Batxillerat o la dona bengalí, però no és just i, ni unes (les dones) ni els altres (els immigrants) són els culpables, la prova la tenim en que no ha afectat per igual a totes les societats, no és doncs aquest el prolema, culpem més aviat als neoliberals i a les seves polítiques, i no oblidem que tots són persones i tenen dret a les mateixes oportunitats. Però en el substrat, en l'imaginari de la gent del carrer, de la "bona gent", la culpa de tots els seus problemes, és de la incorporació de la dona al mercat laboral i sobretot la dels immigrants. I ja hi ha qui es cuita d'atiar aquestes idées per benefici propi.