I ara resulta que el gran problema de Barcelona, són les bicicletes, quan són la solució al transport dels ciutadans, car el problema són els cotxes, o fins i tot les motos, quan el que s'hauria d'erradicar, sobretot és el gran depredador urbà, el cotxe. Una ciutat sense cotxes seria una ciutat habitable, gens hostil i circulable, un bon transport public i safidebaracalaufi, fins i tot i podrien circular els més incívics de tots els que circulen per la ciutat, els vianants, (amb menció especial pels jubilats), transeünts o més aviat, semovents. I fora bo que aquests semovents quan agafessin una bicicleta no es comportessin com a ases, que també n'hi ha. Pero el problema d'una ciutat, de qualsevol ciutat, són els cotxes, els automòbils, aquests són els depredadors contaminants que s'han d'expulsar, són el que fan que una ciutat sigui hostil. I gosaria dir que aquesta és la ciutat que volem els ciutadans del segle XXI, la ciutat dels vianants i els ciclistes, o biciclistes.
Per cert, i sobre el tema de les bicicletes, abans, o sigui anys ha, almenys a Sabadell, les bicicletes havien de portar una matrícula amb un número identificatiu que previ pagament es recollía a l'Ajuntament, que de fet ho he vist en algun cotxet de aquests sense carnet (això si que és un perill) i de pas una assegurança no estaria de mes, així com llum davant i darrere, que abans les bicicletes el portaven, almenys la primera BH verda amb palafancs que va tenir servidor als deu anys, portava tots aquests gadgets. A més aquí hi ha negoci per a l'administració i les companyies d'assegurances.
Per cert, i sobre el tema de les bicicletes, abans, o sigui anys ha, almenys a Sabadell, les bicicletes havien de portar una matrícula amb un número identificatiu que previ pagament es recollía a l'Ajuntament, que de fet ho he vist en algun cotxet de aquests sense carnet (això si que és un perill) i de pas una assegurança no estaria de mes, així com llum davant i darrere, que abans les bicicletes el portaven, almenys la primera BH verda amb palafancs que va tenir servidor als deu anys, portava tots aquests gadgets. A més aquí hi ha negoci per a l'administració i les companyies d'assegurances.
Cada año, en la Guardia Urbana que estaba en el Circuito de Montjuïc, en lo que fue el palacio de la Prensa, a la entrada pagabas 25 pesetas de la época y te daban una chapa que cambiaba de formato y de color, con un número, Esta chapa tenía dos agujeros que servían para pasarle un alambre y collarla al bastidor, debajo el manillar.
ResponEliminaUn año era verde y en forma redonda; otro rojo y de formato de placa de policía; otro era como triangular..
La urbana te paraba, a mi me paró varias veces, por eso lo afirmo, y te miraba la chapa. Jamás supe que les pasaba a los que no la llevaban, pero creo que les requisaban la bici para irla a buscar a la calle Wellington, al lado del Laboratorio Municipal y de la Lonja del Pescado.
Usaba la bici para ir al trabajo a la calle Mallorca esquina Enrique Granados.
es el que hauria de ser, una bicicleta és un vehícle més a la ciutat i ha d'anar identificada i proveïda d'assegurança, com les motos o els cotxes.
Elimina