No sé a que es degut, pero cada vegada som en general més reduccionistes i simples davant qualsevol proposta que es faci fora dels parametres a l'ùs, els considerats políticament correctes. Ho dic a ran de les declaracions d'Anna Gabriel sobre criar els seus possibles fills en una comuna. Gonzalo Bernardos que si anirien en  taparrabos, el Ministre misaire de l'Interior parlant de sioux o cheyennes, i si continuès cercant declaracions en trobaria unes quantes més per l'estil. 
Per cert que, la proposta de Gabriel ve de vell, a Formentera en saben d'aixó de les comunes i a Eivissa, en general, era bastant habitual durant l'época hippie, i sinó, sense anar més lluny expliquen a el periódico d'avui que Salvador Alsius i uns companys fa 40 anys que viuen en una comuna. Paraula que sona prou malament, car una comuna és un vater, i si de cas, més que sonar s'olora malament.
  • El que no acabo d'entendre és on es devien criar tots els de la CUP, perquè conservadors no ho són, tots, o tot quisqui.
I aixì és el que em sorpren, no hi ha raonament, ni discussió o rebatiment de les declaracions, es limiten a quedarse en desqualificacions o conyeta barata, sense molestarse en raonar sobre el tema, rebatre'l o intentar entendre'l. Però aquesta capacitat de dialogar, de rebatre d'analitzar qualsevol proposta s'ha perdut, ens quedem amb el 'zasca' gracioset a la xarxa i poca cosa més. Nomès cal escoltar qualsevol tertulia a la radio per veure com s'interrompeixen, xerren tots alhora, es desqualifiquen... deixe'm parlar, diu un tertulià - mentre ell o ella interromp abans o després l'altre. En aquest sentit cada vegada ens hem espanyolitzat més, qui més crida, més barroer és, més mal educat és, acaba semblant o creient-se que té més raó que els altres i fins i tot a vegades li donen.