Un cup d'oli -
- El cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most juntament amb la brisa es converteix en vi. De xafar el raïm amb els peus també es deia “piar”. Els cups. “disposen de dos departaments. La part més gran del cup es comunica amb la cubella, que és per on es treu el most quan es trascola. Dins la cubella, s’hi posa una mena de camisa feta de fusta o sovint de canya” anomenada arnera (Bellesa rural al Baix Penedès-Benjamí Català Benach).

Un Cup és tambè un lloc on es guardaba l'oli, fet d'obra el dipòsit soterrat servia per emmagatzemar l'oli, per després envasar-lo, almenys a Olis Gambus que és on va treballar el pare tota la vida.

La CUP és una organització folclòrica  anticapitalista - diuen - a qui preocupa poc l'estética, però que es queixen les seves senyores si se'ls hi diu que són poc agraciades, fet que per cert és pales, aixì com el seu dubtós gust a l'hora de vestir, però el problema és que tenen una altra lletjor pitjor, la interior, en representar el que no son, com els passa els seus homens, aquella barba noucentista..., i no ho dic pel propìetari d'11 habitatges, com en el cas de Benet Salellas, fet que ell i els seus consideren normal, però potser si que ho dic per això, aquestes 11 vivendes les podrien ocupar amb el seu consentiment, gent que de veritat ho necessita, no els ocupes barruts cagabandurries del Banc de Gràcia. 

 El problema de la CUP, és que no es nova política, ni vella, és rancia política, la tranuïtada política de cent anys enrere, fins i tot són pre PSUC, i clar així no es pot anar gaire lluny, i això els votants els hi ho faran saber en un parell d'eleccions. I consti que la CUP no té la culpa del fracàs del procés en bloquejar els pressupostos, aquesta culpa no és seva, el que fa inviable el procés és que els partidaris d'paquest no tenen la majoria, aquest és el problema, al cap i a la fi, els de la CUP si una cosa tenen, és que són congruents en la seva incongruència.