Caldria abandonar el precepte gairebè obsessiu de la medicina tradicional d'allargar la vida de la gent el màxim possible, sense comptar de quina manera i en quines condicions s'aconsegueix. El que importa no és el temps que es viu, sinó el  temps que s'ha viscut, i com s'ha viscut. Allargar una vida a base de medicaments, de dolor, de deteriorament inexorable, és cruel, serveix nomès per engreixar les estadístiques, i tot, per què l'Estat mesura per anys la vida de les persones, no per la seva qualitat de vida, i tambè per què a les grans multinacionals farmaceútiques els hi convenen aquests no morts que àvidament consumeixen els seus productes i quant més temps durin - no els importa en quines condicions -, millor, més consumiran.
Aquest problema és només d'Occident, d'una part d'occident, a la resta del planeta, la naturalesa ja ho soluciona pel seu compte, i per les multinacionals encara no és negoci.... de moment,.