Malgrat que ell no ho acabava d'entendre, al pare de sempre l'havia tractat de vostè, de fet era l'únic dels seus tres fills que ho feia. El Pare també deia que s'havia de respectar la gent gran, i jo li deia que s'havia de respectar tothom, que hi havia gent gran que era molt poc respectable, malgrat l'edat. 
El costum de tractar de vostè a la gent gran l'he tingut sempre, no recordo si m'ho varen ensenyar de menut, o simplement abans era un costum bastant estès, però l'he mantingut fins i tot ara que jo ja sóc gent gran. 
Entenc que és una manera de respectar l'altre, el tuteig és senyal d'excessiva confiança, i a mi és que no em surt., tracto doncs a la gent de vostè i aquesta manera que s'està perdent, no em sembla antiquada, més aviat afirmaria que es tracta d'una norma de bona educació, d'urbanitat que ens ensenyaven abans, com cedir la banda de la paret quan es va per l'vorera, encara que l'altre dia un avi més gran que jo em va dir, a la vorera s'ha d'anar per la dreta, i veieu, això no ho sabia ni m'ho varen sensenyar.