En el fons, les vacances són un invent dels poderosos creat només per a la gent que encara treballa (anteriorment coneguda com a clase obrera), perquè es pensi que té algun dret adquirit de fer-les, com la pastanaga que posen davant dels rucs perquè segueixin fent el camí...
Tot un any treballant per durant 15 dies (ja ningú fa 30 dies de vacances) creure que es viu com déu en un hotel a la platja amb tot inclòs o fer el guiri al poble d'origen d'un, que frega ja el patetisme. De fet, les vacances són una mena de pausa higiènica, que permet relaxar el cos i l'ànima, no així la butxaca que sol tornar més cansada i buida que abans de fer-les i més danyats el cos i l'ànima. 
Sovint se sol dir: 'com a casa enlloc', sobretot quan es torna de les vacances, lo qual no deixa de ser prou cert, almenys a casa tinc fibra i no el wi-fi de l'hotel que era d'una lentitud exasperant, tinc a mà qualsevols dels llibres que vulgui rellegir, i la tele que m'espera. Dic lo de la tele, atès, - almenys nosaltres - de vacances, la tele ni l'engeguem, encara que no és que a casa vagi molta estona, però s'engega, sobretot pel Barça per si guanya o el Madrid per si perd.
Els jubilats en canvi, estem de vacances tot l'any, però encara ens queda la reminiscència de fer-ne, no entenc per què; de la mateixa manera que un dilluns és un dilluns i no és igual que un dissabte, i el diumenge continúa sent llarg i feixuc, i això que porto ja 6 anys de jubilat, però hi ha conceptes profundament enquistats que costen de canviar.

Quan a les persones ocioses, no necessiten fer vacances, aquestes estiuegen tot l'any, que no és el mateix, el que passa és que per ser ociós és condició important i gairebé indispensable, ser ric, encara que podríem trobar alguna excepció.