.

L'AIGUA DE GAZA


Ahmad Naim obre la clau de pas de la canonada que proveeix de aigua casa seva i no en surt ni una gota. Viu amb la seva dona i sis fills en una casa del poble palestí de Qabalan, a Cisjordània. Al seu petit jardí ha instal·lat un tanc amb aigua que bomba fins a la part superior de la vivenda amb una dinamo.

“Als mesos de calor, l'aigua ens arriba una vegada cada 25 dies, entre dos i quatre hores. A l'hivern el subministrament funciona, depenem dels pous palestins i de Mekorot (companyia israeliana d'aigua)”, indica Ahmad sota un sol abrasador. Els carbassons del seu terreny han mort de set.

La canonada seca de casa seva transporta l'aigua que reparteix Mekorot, que amb l'arribada de la calor al maig va restringir el subministrament a localitats de Cisjordània. Aquest territori palestí ocupat per Israel està ple de colònies israelianes que en època estival demanen més aigua per regar cultius i jardins o omplir piscines.

La casa de Murad al-Jufaix està al poble palestí de Marda, a uns centenars de metres de l'assentament israelià d'Ariel, de 20.000 habitants, al nord de Cisjordània. Des de la terrassa del darrere es contempla un vessant cobert d'oliveres, coronar per les primeres cases de la colònia. Aquests arbres, que pertanyen a agricultors palestins, s'ofeguen cada hivern amb les aigües residuals procedents d'Ariel, el quart assentament més gran de Cisjordània.

Ens cauen a sobre cascades de bruticia. Als edificis d'aquesta banda s'han construït petits murs de contenció de les aïgues residuals, però el nostre se'l va emportar el corrent de bruticia, explica Jufaix. I afegeix: Cada hivern tenim tempesta d'aigua putrefacta i se'ns inunden els carrers. Tot fa pudor...

això de ser la guerra bruta de la que es parla sovint.

El 94% de l'aigua de Gaza no és apta per al consum

Gaza compta amb una part de l'aigua de l'aqüífer de la costa. Està aïllada de la resta de Palestina territorialment i no té accés als recursos hídrics d'Israel. Per això, s'ha bombat l'aigua unes quatre vegades per sobre del nivell sostenible.
L'aqüífer pateix infiltracions d'aigua salada del Mediterrani i conté nivells de clorur deu vegades per sobre del que està recomanat. Està contaminada per l'ús de fertilitzants agrícoles i la infiltració d'aigües residuals. Les canonades no es poden mantenir bé, en part per la desastrosa situació econòmica provocada pels bloquejos israelià i egipci.
Israel impedeix l'entrada a Gaza de certs materials per depurar aigua o construir estacions de bombament i altres infraestructures perquè creu que es poden usar per fabricar armes.
Les tres ofensives d'Israel sobre Gaza entre el 2008 i el 2014 van destruir la planta elèctrica de la franja i van fer malbé la de tractament de residus, que funciona parcialment pels talls d'electricitat. El 96,4% de l'aigua de l'aqüífer no és apta per al consum humà i la població de Gaza compra aigua dessalinitzada a un alt preu. 

ELPERIODICO.CAT

2 comentaris:

  1. Al igual la Sra Pilar Rahola nos da la solución, ella que es tan amante de los judios y sus medios pacificadores en la región.

    ResponElimina
  2. EL CONCEPTE DE PACIFICACIÓ DELS iSRAELIANS ÉS UNA MICA PECULIAR. És guerra bruta del fort contra el débil, amb tots els països mirant cap una altra banda. És vergonyós, el poble escollit és el poble terrorista, almenys el seu Estat.

    ResponElimina