A ran del descobriment per l'astrofísic  Guillem Anglada-Escudé del planeta Pròxima b he pensat en la paradoxa de Fermi.

 La paradoxa de Fermi és una paradoxa física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que només es coneix civilització a la Terra, diuen a la viquipèdia.

L'edat de l'univers i el gran nombre d'estels només a la nostra galàxia, juntament amb l'equació de Drake per a estimar el nombre de civilitzacions extraterrestres amb les quals eventualment podríem posar-nos en contacte, semblen implicar que la vida extraterrestre intel·ligent no hauria de ser extremadament rara. Ara bé, si hi ha un gran nombre de civilitzacions extraterrestres, per què no en tenim cap prova, com sondes, naus espacials o transmissions de ràdio? El físic Enrico Fermi es demanava «On són, doncs?». La paradoxa es pot formular més precisament com:

La creença que l'univers conté moltes civilitzacions tecnològicament avançades, combinada amb la nostra manca de proves observacionals per a donar suport a aquesta idea, és inconsistent. O bé la premissa és incorrecta -i, per tant, la vida intel·ligent és molt més escassa que no creiem- o bé les observacions actuals són incompletes -simplement, encara no les hem detectades- o bé els nostres mètodes de recerca són incorrectes -no estem cercant els indicadors correctes.

Aquells que creuen que la manca d'una prova clara és un argument conclusiu per a la no-existència de civilitzacions extraterrestres avançades a una distància de la Terra que permeti la comunicació, es refereixen a aquesta manca de proves com el principi de Fermi. Sociològicament, és interessant de notar que la formulació de la paradoxa va sorgir en una època en què en Fermi estava treballant en el projecte Manhattan, la finalitat del qual era el desenvolupament de la bomba atòmica. La resposta de Fermi a la seva paradoxa és que tota civilització avançada desenvolupa, amb la seva tecnologia, el potencial d'exterminar-se si mateixa, tal com considerava que estava passant en la seva època. El fet de no trobar altres civilitzacions extraterrestres implicava per a ell un tràgic destí per a la humanitat. 

Això seria la prova irrefutable que nosaltres, o som un accident únic en tot l'univers (improbable), o un incident, millor dit, un experiment, ves a saber per part de que o de qui. Digues-li Déu, digues-li H, i amb quina finalitat.