BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

UNA TARDA QUASI NORMAL


Era una tarda quasi normal d'estiu, d'un més d'Agost a Camprodon. Estàvem de vacances amb la Nuri, la Maritxell i la Vanessa. Com poc hi ha a fer en un lloc d'estiueig a muntanya, anàvem cada tarda a passejar i a berenar a alguna font. Però aquella tarda quasi normal, va passar a ser especial. Passàvem per davant de L'Església que hi ha al nord de Camprodon, i a la gespa que hi ha a sota vàrem veure tot de mainada asseguda entre els plataners. 
Era evident que esperaven algú. En preguntar, ens varen dir que havia de venir un senyor amb una guitarra a cantar cançons. Decidirem quedar-nos i esperar sense saber qui era. Va aparèixer, una mica tard, i amb una guitarra sota el braç un home menut amb ulleres, barba, llargs cabells i gorra. Es va asseure mentre fèiem una rotllana i va començar a cantar-nos cançons, i la tarda va deixar de ser normal per passar a ser màgica. L'home menut de la guitarra era Xesco Boix (ja quasi oblidat) a qui uns anys més tard misericordiosament és va dir que l'havia atropellat un tren, un 21 de juliol. I és que els trens atropellen massa gent, fins i tot hi ha poetes que moren en intentar arreglar una persiana de casa seva com Goytisolo.

4 comentaris :

  1. A mi em va impactar molt la seva mort, de petit el seguia. De què va morir realment, doncs?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els trens nomès t'atropellen si tu ti llences o bades, i Xesco no va badar, diuen...., com Goytisolo que mai havia tret ni un plat de la taula deien que estaba arreglant una persiana quan va caure per la finestra.

      Elimina
  2. Ostras ya no lo recordaba...Una persona que caía bien y no lo hacía tan mal.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes