A ran del descobriment per l'astrofísic Guillem Anglada-Escudé del planeta Pròxima b he pensat en la paradoxa de Fermi.
La paradoxa de Fermi és una paradoxa física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que només es coneix civilització a la Terra, diuen a la viquipèdia.
La paradoxa de Fermi és una paradoxa física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que només es coneix civilització a la Terra, diuen a la viquipèdia.
L'edat de l'univers i el gran nombre d'estels només a la nostra galàxia, juntament amb l'equació de Drake per a estimar el nombre de civilitzacions extraterrestres amb les quals eventualment podríem posar-nos en contacte, semblen implicar que la vida extraterrestre intel·ligent no hauria de ser extremadament rara. Ara bé, si hi ha un gran nombre de civilitzacions extraterrestres, per què no en tenim cap prova, com sondes, naus espacials o transmissions de ràdio? El físic Enrico Fermi es demanava «On són, doncs?». La paradoxa es pot formular més precisament com:
La creença que l'univers conté moltes civilitzacions tecnològicament avançades, combinada amb la nostra manca de proves observacionals per a donar suport a aquesta idea, és inconsistent. O bé la premissa és incorrecta -i, per tant, la vida intel·ligent és molt més escassa que no creiem- o bé les observacions actuals són incompletes -simplement, encara no les hem detectades- o bé els nostres mètodes de recerca són incorrectes -no estem cercant els indicadors correctes.
Aquells que creuen que la manca d'una prova clara és un argument conclusiu per a la no-existència de civilitzacions extraterrestres avançades a una distància de la Terra que permeti la comunicació, es refereixen a aquesta manca de proves com el principi de Fermi. Sociològicament, és interessant de notar que la formulació de la paradoxa va sorgir en una època en què en Fermi estava treballant en el projecte Manhattan, la finalitat del qual era el desenvolupament de la bomba atòmica. La resposta de Fermi a la seva paradoxa és que tota civilització avançada desenvolupa, amb la seva tecnologia, el potencial d'exterminar-se si mateixa, tal com considerava que estava passant en la seva època. El fet de no trobar altres civilitzacions extraterrestres implicava per a ell un tràgic destí per a la humanitat.
Això seria la prova irrefutable que nosaltres, o som un accident únic en tot l'univers (improbable), o un incident, millor dit, un experiment, ves a saber per part de que o de qui. Digues-li Déu, digues-li H, i amb quina finalitat.
Això seria la prova irrefutable que nosaltres, o som un accident únic en tot l'univers (improbable), o un incident, millor dit, un experiment, ves a saber per part de que o de qui. Digues-li Déu, digues-li H, i amb quina finalitat.
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
La Paradoxa de Fermi és molt famosa i jo, modestament i sense tenir els coneixement adequats, la trobo més enraonada que les que afirmen que el Cosmos està ple de vida.
ResponEliminaÉs molt probable que siguem un accident, si no únic, sí d'una petita família d'accidents similars dispersos i allunyats que no poden superar les lleis de la física per comunicar-se. Aquesta només és una hipòtesi, enraonada, però hipòtesi.
Però no crec pas que siguem cap experiment, això ja no és ni tan sols una hipòtesi, ni enraonada ni boja. És només una preposició literària o poètica.
En el cas del planeta descobert, Próxima b, les seves condicions el fan, tot i estar en el cinturó on és possible l'aigua líquida, molt inhòspit per la vida al tenir el maleit acoblament de marea que fa, com ja deus saber, que sempre presenti la mateixa cara a la seva estrella, amb les conseqüències terribles que això significa.
Si més no, tot plegat és molt apassionant o a mi m'ho sembla, de ben petit m'han fascinat tots aquests assumptes.
aqui si que poden dir que sabem que no sabem res. De fet, qualsevol teoria és possible, jo per exemple crec que nosaltres no vàrem començar aquí, i possiblement els reptils tampoc, d'ací l'aversió que sentim vers ells en general, però és el que et deia no ho sabem.
EliminaUn altra tema és que la terra en el seu conjunt, amb tanta varietat de plantes, animals, insectes, tota aquesta posada en escena tan sofisticada i complexe en que tot es complementa i una cosa dona sentit a una altra, sembla dificil que sigui producte d'una casualitat. Algu ho ha creat, el que passa és que no sabem qui.
Este tema me resulta resbaladizo. No estoy preparado, la verdad, y como sabes soy un metafísico, o sea, muy dado a las especulaciones.
ResponEliminaMillones de seres diferentes pueblan la Tierra, incluso los hay sin descubrir, y todos con características dispares.
Da para pensar mucho
Salut
el que dic Miquel, només sabem que no sabem res de tot aixó que ens envolta.
ResponElimina