"Cada vez que leo este y otros discursos de nuestro Parlamento, que parecen una lección de historia mal aprendida, amasijo de especies de nombres retumbantes recogidas la noche anterior en cualquier libro, me lleno de asombro al ver cuán desatinada idea tenemos en España de la elocuencia parlamentaria, y al considerar la risa inextinguible que tales temas de retórica provocarían en un parlamento británico." - Menéndez Pelayo.

Quanta raó tenia Marcelino, només calia veure el lamentable i patètic espectacle de ses senyories en la sessió d'investidura d'avui; he arribat a sentir vergonya aliena davant el cínic i desvergonyit discurs de Rafael Hernando, amb la xuleria pepera tan aznariana. Aquest senyor més que un parlamentari és un subproducte residual, espero que en vies d'extinció, quedaria bé de sergent chusquero en una pel·lícula de Berlanga, juntament amb Montoro, un altre que tal de la mateixa mena.

 Per cert, podien haver-se estalviat el debat, no és no, i encara que diu que ja ho ha entès, Rajoy no ho acaba de tenir clar, i això ja ho sabien tots abans de començar a perdre el temps i esgotar la nostra paciència en la lamentable jornada d'avui. I a sobre va Mariano i fica la pota amb l'anunci de la signatura de pau a Colòmbia. Si és que no és més curtet perquè no s'entrena prou, per això opta a president del Govern, per allò de: inútil, presentar-se sense referències. ¡Mariano, se fuerte!