30/9/16

EL DESTÍ...


El cas és arribar com més aviat millor. Aquest és el lema que presideix les maniobres del règim i la seva propaganda: el més visible, en el trasllat de coses i persones, autopistes cada vegada més llises per a velocitats cada vegada més estupendes d'automòbils personals, ferrocarrils submisos al mateix ideal i trens d'Alta velocitat i Madrid-Valladolid en 2 hores, hora i ½, 1 hora, ½ hora, competint amb els avions supersònics, etcètera, però això de que tot es subordini a l'ideal suprem d'arribar a la destinació en el menys temps possible és una cosa que es imposa i manifesta igual en les altres feines, tràmits i negocis a què s'ha reduït el que es deia vides de la gent: en tinc prou de tocar aquesta tecla perquè als honestos lectors els sorgeixin de les seves penes quotidianes exemples a cabassos.

El destí es menja el camí: aquesta és la qüestió. Vegin com, en avions, trens o autobusos, donant per descomptat que el temps del trajecte està buit, procedeixen a omplir-lo tancant les finestretes i entretenint al personal amb vídeos de pel·lícules que corren en un altre temps, mentre es passa sense sentir el dels viatgers i ni s'assabenten per on van passant; però vegin-ho igualment en la manera en què les vides es converteixen, any per any, hora a hora, en preparacions per a la futura (al cap i a la fi, el mateix que l'Església manava antany) amb oposicions, exàmens, casaments programades, projectes i pressupostos, i com als més joves se'ls proposa com a ideal suprem el que tinguin un futur.

Així el futur es va empassant les vides. És cert que la finalitat última, la mort de cadascú, pretenen, a l'inrevés, ajornar-la més i més, allargar l'esperança de vida, com diuen; però és una mentida buida: la vida ja l'han pispat, la mort ja l'han anat administrant al llarg dels seus anys; i, per quedar-se mort com un mort, no cal caminar anant-se a morir demà.

DESTINO – Agustín García Calvo
del blog ARREZAFE.

SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Amic:
    Completament d´acord en : "Així el futur es va empassant les vides. És cert que la finalitat última, la mort de cadascú, pretenen, a l'inrevés, ajornar-la més i més, allargar l'esperança de vida,..."
    Ya sabes que hago el postgrado de Filosofía en Ética aplicada, y que versa justo sobre el tema que has tocado.
    Lo cojonudo del caso es la visión de las personas que van, pues la edad, el cambio generacional respecto a mi, es incuestionable, y por lo que he observado, también las ideas con respecto a la manipulación genética y neumática del ser humano.
    Ya no se trata de vivir con más calidad de vida (las gafas son un ejemplo de maquinaria externa), se trata de vivir más años, de alargar la vejez. De ser madres a los 62 y padres a los 65, sin que ello no afecte para nada el futuro del ser que viene.
    Hemos perdido la brújula, el norte e incluso, si me apuras, la dignidad de no saber estar en el tiempo y el lugar que nos toca en cada momento.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que no és fàcil saber estar en temps i lloc.

      Elimina