Pels voltants dels anys 80, es va incorporar a l'Empresa on jo treballava un encarregat nou, era molt vàlid i venía d'Astorga, a Lleó. Al segon dia em comentava sorprés, la quantidad de treballadores sordes que teniem a l'Empresa (n'hi havia unes 200) i vaig haver d'explicar-li no sense sentir rubor aliè, que no eren sordes, que l'aparell que duien a l'orella era per escoltar la ràdio que duien a la butxaca, el Transistor, ara ja quasi desaparegut.
Ve de vell doncs, l'acceptació i comprensió de les noves tecnologíes a la ciutadania. A mí, no deixa de sorprendre'm veure a la gent anant pel carrer gairebé sempre somrient mentre escriuen amb el mòbil davant seu amb les dues mans, i ja havia pensant més d'una vegada que a veure si prendrien mal, atès pel carrer no es pot badar, o als que van aparentment xerrant sols via auriculars. Abans els que anàven pel carrer xerrant sols eren titllats de bojos, ara, sabem que ho són, els uns i els altres.

Llegía l'altre dia que a la ciutat nord-americana de Fort Lee, a Nova Jersey, ha decidit aplicar una nova norma mitjançant la qual s'aplicarà multes de 85 dòlars (66 euros) a les persones que escriguin missatges als seus mòbils mentre caminen per evitar accidents. La norma es va anunciar al març i ja s'aplica. Durant les últimes setmanes ja s'han registrat 117 multes per aquesta infracció.

L'enviament de missatges a través de mòbils s'ha disparat amb l'arribada dels serveis de correu i missatgeria instantània. Veure pel carrer a una persona caminant amb la mirada al dispositiu ja és una cosa habitual. Tot i que aquesta conducta és habitual, el cert és que suposa un greu perill per a l'usuari i per a la resta de persones.

Investigadors de la Universitat Stony Brook a Nova York han demostrat que les persones que escriuen al mateix temps que caminen tenen un 60 per cent més de possibilitats de desviar de la seva trajectòria. Aquesta desviació pot derivar en accident, ja que no s'observa els objectes o persones que hi ha a la trajectòria. Per evitar aquest tipus de problemes, ja hi ha iniciatives com la de Type and Walk, una aplicació que utilitza la realitat augmentada per mostrar als usuaris en els seus telèfons el que tenen davant mentre caminen i miren el seu 'smartphone'. Els caçadors de Pokémos els deixo a banda, és una altra mena de personal irrecuperable.

 Aquesta teoria és certa, venia avui amb la bici de Badia i quan era a la via Massagué, una noia davant meu s'ha saltat un semàfor en vermell (normal en els ciclistes), però és que anava fent ziga-zagues. Quan he arribat a la seva alçáda, he vist que estava teclejant el seu mòbil mentre anava amb la bici. L'hi he clavat una bronca que ni el seun pare, i com és lògic, la noia fins i tot s'ha molestat i ha passat de mi.

Tot plegat molt modern i que ens costa d'entendre als qui som d'una altra generació, de la mateixa manera que a l'anterior li costava entendre moltes de les costums que teniem nosaltres, però, abans com ara, s'ha de ser responsable: SI TECLEJES, no CONDUEIXIS.