A Roma, durant l'estiu, nobles decadents, arribistes, polítics, periodistes, actors, prelats, artistes i intel·lectuals teixeixen una trama de relacions inconsistents que es desenvolupen en fastuosos palaus i viles. El centre de totes les reunions és Jep Gambardella (Toni Servillo), un escriptor de 65 anys que va escriure un sol llibre fa molts anys i practica el periodisme. Dominat per la indolència i el tedi, assisteix a aquesta desfilada de personatges poderosos però insubstancials, buits i depriments en una Roma magnifícament filmada....
-Per què no ha tornat a escriure un altre llibre?- Perquè he sortit molt de nit. Roma et fa perdre un munt de temps. Et desconcentra, mentre escriure requereix calma i concentració. Buscava la Gran Bellesa. Però no l'he trobat.
...Mare i dona. Tens 53 anys i una vida devastada. Com tots nosaltres. Així que en lloc de donar-nos classes d'ètica i mirar-nos amb antipatia hauries mirar-nos amb afecte. Estem tots sota el llindar de la desesperació. No tenim més remei que mirar-nos a la cara, fer-nos companyia, prendre'ns el pèl. O no? .....
La màxima ambició de Flaubert a escriure una novel·la sobre el no res. Si t'hagués conegut, hauria escrit un gran llibre. Em pregunten sovint perquè no he escrit un altre llibre, per què?, no veus tota aquesta fauna mundana, és la meva vida, jo no volia ser simplement un mundà. Volia convertir-me en el rei dels mundans. I ho vaig aconseguir. Jo no només volia participar en les festes. Volia tenir el poder de fer-les fracassar..
-Jep Gambardella, el rei dels mundans. el protagonista omnipresent d'una obra mestra del cinema: La Gran Bellesa.

Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

2 comentaris:

About Me