Un llegeix cada matí el diari, escolta la seva tertúlia i veu el telenotícies a la tele: Gairebé un any sense govern a Espanya, conspiracions telefòniques entre uns i altres, terratrèmols, incendis provocats desoladors i el gairebé diari atemptat a l'Afganistan, Síria, a Turquia, a l'Iraq ... no importa, mentre no sigui en una ciutat europea. A la Mediterrània s'han ofegat gairebé 4.000 persones només aquest any. Els morts es compten per milers, però és pura rutina dels atemptats o incidents de cada dia. Un mort aquí o una noia desapareguda a Galícia és més notícia que molts morts a Síria.

 Però què està passant més enllà del nostre estat de consciència, de la percepció de l'horror; que una bomba hagi matat uns quants nens en un hospital de Síria no és notícia de portada, cal buscar-la més avall al diari, en el seu interior, no en el nostre. Ens afecta momentàniament, cert; però se'ns passa de seguida, no són els nostres morts i estan molt lluny, gairebé com si fos una pel·lícula, així ho contemplem i així com una mala pel·lícula ho oblidem. De fet són notícies que encara que ens envaeixin impunement les cenyim a una pura rutina informativa diària, i tot seguit passem pàgina.

 A la foto no veureu a cap persona, el carrer està desert, de fet no existeixen aquestes persones des del moment en què res no ens importen. Això funciona així, explica Aberasturi a 20 minuts. Copio textualment: "Un total de 215.518 persones, entre civils, militars, milicians i rebels, han mort a Síria des de l'inici de la guerra civil a mitjans de març de 2011, segons dades recopilades per l'ONG Observatori Sirià de Drets Humans. La ONG explica que entre les víctimes mortals hi ha, almenys, 102.831 civils, entre ells 10.808 menors i 6.907 dones majors de 18 anys". 
Són xifres que haurien paralitzar immediatament totes institucions d'un món que diuen global, que haurien d'exigir una reunió urgent de l'ONU però Obama i Putin es miren de reüll a l'in útil cimera del G20 celebrada a la Xina. Copio una altra vegada textualment l'informe d'UNICEF: "Si continuen les tendències actuals, 69 milions de nens moriran a causa de causes evitables, 167 milions de nens viuran en la pobresa i 750 milions de dones s'hauran casat sent encara nenes en 2030, la data límit per als Objectius de Desenvolupament Sostenible ". Són xifres, però no és fàcil imaginar a 69 milions de cadàvers de criatures. Copio textualment d'aquest mateix informe: "Gairebé 50 milions de nens de tot el món, per fer un càlcul prudent, han travessat fronteres o han hagut de desplaçar-se a la força. Més de la meitat d'aquestes nenes i nens, 28 milions en total , s'han escapat de la violència i la inseguretat". 
Només són xifres. No són els nostres morts i la seva sang no taca l'asfalt que trepitgem. Això passa, però passa relativament lluny de la nostra zona de confort i bastant tenim nosaltres amb la nostra crisi i el desgovern. No són els nostres morts, no viuen al nostre carrer ni a la nostra ciutat i la seva sang no taca l'asfalt ni altera les nostres consciències.