25/9/16

LA MEVA OMBRA


No ens diem ni una paraula però sé que la meva ombra s'alegra tant com jo quan, per casualitat, ens trobem al parc. En aquestes tardes la veig sempre davant meu, vestida de negre. Si camino, camina; si m'aturo, s'atura. Jo també la imito. Si em sembla que ha entrellaçat les mans per l'esquena, faig el mateix. Suposo que de vegades decanta el cap, em mira de dalt a baix i es somriu amb tendresa al veure'm tan excessiu en dimensions, tan acolorit i pictòric. Mentre passegem pel parc la vaig acaronant, cuidant. Quan calculo que ha d'estar cansada dono uns passos molt mesurats -més enllà, més ençà, fins que aconsegueixo portar-la on li convé. Llavors em contorsiono enmig de la llum i busco una postura incòmoda perquè la meva ombra, còmodament, pugui seure en un banc.

ALES

Jo exercia llavors la medicina a Humahuaca. Un tarda em van portar un nen escalabrat; havia caigut pel precipici d'un turó. Quan per revisar-li vaig treure el poncho vaig veure dues ales. Les vaig examinar: estaven sanes. Tot just el nen va poder parlar li vaig preguntar:

-Per què no vas volar, fill meu, en veure que queies?

-¿Volar? -em va dir- ¿Volar, perquè la gent es rigui de mi?



Enrique Anderson Imbert
DOS CONTES CURTS
ciudad seva.com

SHARE THIS

8 comentaris:

  1. Un conte molt maco. La part de les ales del nen i la seva resposta és preciosa. Una magnífica metàfora de la realitat més banal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la resposta del nen té el seu sentit Peletero, tot el sentit....

      Elimina
  2. Hi ha molta, molta gent, que Li fa por estar sola aquets dos contes expliquen que estar sol no fa tanta por, encara que ningu hauria de perdre la capacitat de poguer estar amb algú ni la capacitat de riure,s d,un mateix. Pero efectivament estar sol, no ha de ser un motiu d,infelicitat. El que passa es que no es el mateix la soledat buscada que la imposada... I el segon conta, el peletero ho ha explicat molt be, nomes afegir que jo mai m,hagues rigut d,ell si hagues fet servir les ales, que algu sigui especial o diferent a la resta pot ser agradable o desagradable pels altres pero si el noi te ales es perque les faci servir. Vull dir que per mi la naturalesa de cadascu es la gran veritat de cadascu, i d,aixo un no se n,ha d,amagar mai, qui es mes intel-ligent que un altre no pot anar per la vida de curtet per por de que el deixin de banda, no, ha de ser com es i el mateix penso del tontos encara que ells no poden amargar-se'n perque no tindran mai la capacitat de no semblar tontos, potser aquets viuen mes felicos que els primers...la societat castiga als diferents ha passat sempre i mai he sabut per que? Si ho preguntes individualmet tothom contesta amb una pietat que despres en grup no es correspon amb la realitat d,exclusio que algunes persones pateixen..

    Gracies i Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la soledat buscada o desitjada és bona, es calma, tranquilitat i sobretot llibertat, al cap i a la fvi que visquis en parella no tñé rfes a veure, dificilment s'arriba al final al mateix temps.
      Digues-li ales al nen, digues-li homosexual, jo entenc el conte del nen com una parábola d'aixó, del que es diferent.

      Elimina
  3. Responent a aixo de que mai he sabut perque arribo a la conclusio de que en ocasions, els grups, fan que la gent sigui hiprocrita, pels prejudicis pel voler aparentar algo que no ets o que ni tant sols va amb tu, quant aixo passa un hauria de fotre el camp amb la seva ombre i ser un mateix abans de convertir-se en el que no es. Seria aixo la soletat buscada i ben trovada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. la hipocresia és important per la pau d'una societat, sis fossim excessivament sincers, acabariem tots a hosties.

      Elimina
    2. I que? Potser arreglariem alguna cosa que aixi, no veig jo que siguem mes educats o mes civilitzats..

      Em fa rabia que el pretext sigui aquest, el de la bona educacio i les bones maneres que tant propicien la pau i el si wuana..

      Que no som imbecils, que diuen una cosa i en fan un altre..

      Elimina