.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


SI POT, NO VAGI AL METGE


A  vegades abelleix constatar que un anava pel camí correcte, amb la seva no relació amb la medicina, llevat de si té alguna molestia concreta; com no és el cas, la decisió presa i que aconsella en aquest article el Doctor Sitges-Serra, és la correcte, tinc 71 anys i no prenc cap mena de medicament, xarop, pastilles ni res,  ni hiprobufens, paracetamol em sembla que es diuen, o gelocatil, és que a casa no tenim cap mena de medicament, atès la Nuri com jo tampoc prenc res de res, potser perqué ambdos no anem mai al metge, llevat per questions concretes que facin necessari anar-hi, però necessari de veritat, no per què si. Recordo que al pare li agradava molt anar al metge, de fet era ell qui li deia a la Doctora que li havia de receptar, i és que si no li receptava forces medicaments s'emprenyava....

SI POT, NO VAGI AL METGE

Una visita al doctor, per si de cas, ens portaria a fer-nos angoixants revisions i anàlisis cada dos per tres.

Amb aquest article compleixo 100 col·laboracions a EL PERIÓDICO. Mirant enrere observo que una de les preocupacions que més sovint han ocupat aquesta tribuna ha sigut advertir sobre la medicalització de la nostra hipocondríaca societat. Medicalització que no queda restringida a la sobreprescripció de medicaments, sinó que engloba àmbits tan diversos com la psiquiatrització dels estats d’ànim, l’així anomenada salut de la dona, la promoció de malalties o la cirurgia innecessària. De manera que en aquest article del centenari els resumeixo algunes de les meves reflexions sota un lema: si pot, no vagi al metge.

Vostè no ha d’anar al metge si es troba bé, perquè si es troba bé seria estrany que el metge li diagnostiqui algun desperfecte greu. Vull dir que no és imprescindible que vostè vagi al metge per si de cas, perquè si seguíssim aquesta lògica estaríem fent-nos revisions cada dos per tres, cosa que només ens reportaria angoixa i preocupacions (¿a veure com surten les anàlisis?). Si vostè es paga la revisió mèdica de la seva butxaca o la seva empresa l’hi ofereix gratuïtament, sàpiga que es tracta d’una despesa inútil. Pensi que, afortunadament, en el nostre entorn la gent gaudeix d’excel·lent salut i l’esperança de vida a Espanya, i a Catalunya en particular, està dins de les cinc millors del planeta. Per tant, tranquil, sobretot si vostè posa de la seva part i menja i beu raonablement, s’exercita amb moderació i no fuma.

¿Que què li pot passar si va al metge trobant-se bé? L’hi ho explico. El facultatiu li demanarà una sèrie de proves per si de cas vostè estigués malalt i no se n’hagués assabentat. Començarà amb unes anàlisis de sang que fins i tot vostè li sol·licitarà que siguin molt completes. També una radiografia de tòrax, un electrocardiograma i una ecografia abdominal per si de cas.

Però sàpiga que com més proves li facin més gran és la probabilitat que alguna no surti bé. Valguin com a exemple aquestes fletxetes que apunten cap amunt o cap avall impreses al costat d’algun dels 30 o 40 paràmetres analítics que li han determinat. Aquestes fletxetes cap amunt o cap avall donen molts maldecaps. En primer lloc a vostè mateix, que obrirà el sobre que li entreguin al laboratori i pensarà que alguna cosa greu està passant: «¿Què vol dir aquesta fletxeta cap amunt, doctor?» Si el seu metge és raonable i el que passa és que vostè pateix de 20 mil·ligrams més de colesterol del que marca el límit alt de la normalitat (per cert, cada vegada més baix), no passarà res. Potser li farà una recomanació dietètica.

Si el metge vol anar al fons de la qüestió, li repetirà una anàlisi més completa o, directament, li receptarà una pastilla diària. Vostè es troba bé però s’està acostant perillosament a la possibilitat d’estar malalt ¡Compte! Si el que ha succeït és que surt una mica més alt del normal un marcador tumoral que li han demanat sense que vostè ho sàpiga (i sense fonament científic), prepari’s. Amb compte si en lloc d’una fletxeta indiscreta li troben una ombra en una radiografia; el més probable és que li aconsellin un escàner o una ressonància magnètica, en les quals vostè té un 1%-3% de possibilitats que li detectin una anomalia anatòmica que desperti l’interès desmesurat del radiòleg i que potser el portarà a una exploració més cruenta com una biòpsia o una endoscòpia per si de cas… ¡Compte!

Ja sé que els rics es fan moltes revisions, però no hi guanyen res amb això. Més aviat al contrari: molts es tornen malalts imaginaris i víctimes de les revisions periòdiques amb les quals els centres privats fan negocis amb el per si de cas. Sé d’una jove de 42 anys que va perdre el seu tim innecessàriament –ja que li va ser obert l’estern de punta a punta– per si de cas tenia un tumor que no tenia (era un «tim gran», li van dir). A un altre no-pacient, un dermatòleg en precari li va biopsiar innecessàriament un hematoma en un dit que s’havia fet punxant-se amb un roser per si de cas fos un melanoma; 15 dies de baixa. Sé d’una altra no-pacient, de 72 anys perfectament portats, a qui després d’una revisió ginecològica, que no hauria d’haver-se fet, li van aconsellar una histerectomia i una cirurgia a la mama per un càncer mínim. La pobra va perdre innecessàriament la matriu després de dues intervencions per oblidar i va morir per culpa d’una quimioteràpia injustificable que li va clavar una oncòloga addicta als protocols.

Així que si vostè es troba bé, cuidi’s i no vagi al metge. Té un ínfima possibilitat de patir una malaltia greu, i en canvi corre el risc d’entrar en una espiral de violència d’anàlisis, radiografies i cirurgia innecessàries. L’hi diu un metge.










ANTONI SITGES-SERRA

14 comentaris :

  1. Totalment d'acord, fa molts anys que no em reviso res i que no hi vaig, mentre pugui així ho faré, quan vaig entrar en l'espiral avis-sogres-malalts-hospitals em vaig adonar de què saben molt poca cosa i sovint compliquen el tema marejant la pobra gent gran però, vaja, si algú se sent millor fent-se revisions o portant un ciri a Santa Rita no entraré en el debat, cadascú controla com pot les seves pors a la temporalitat irreversible, el que em dic és que si amb quaranta anys de fer de mestra sé tan poc sobre educació els metges si fa no fa

    ResponElimina
  2. El que no estic d'acord és en què això passi a la privada, a la pública també et maregen amb el tema de les revisions, fa molts anys que no em faig la del pit -ni cap altra- i sovint m'han insistit des del Clínic recordant-me els perills de no fer-la i matxacant-me, quan jo no l'he demanat mai i hi ha molta opinió en contra d'aquests cribats generalitzats a 'tota la població', has de tenir-ho molt clar per tal que no t'espantin amb l'infern, aquesta gent tan amiga de fer estadístiques i posar-se medalles

    ResponElimina
  3. la Nuri ja en porta quatre de mamografies del pit, però això dels cribatges es diferent, es medicina preventiva, no et recepten res si no tens res, de fet la medicina preventiva es interessant per que evita complicacions de malalties posteriors.

    ResponElimina
  4. un altre tema Júlia, és com recepten a dojo, les baralles que tenia amb la doctora de la meva sogra, li receptava coses que ni es prenia ni necessitava i no hi havia manera que ho traiès de la recepta, de trombocid en tenia la tira i altres. Finalment quan ja anava jo a la Farmàcia, només agafava el que necesitaba i prou. Després hi ha la complicació que si l'ingressàven, i al final era sovint cada vegada li canviaven la majoria de medicaments, o sia que els que tenia a casa no servien, etc etc, un malbaratament escandalós.

    ResponElimina
  5. Y detrás...las Farmacéuticas.
    salut ¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. ay, las teles de plasma y los viajes al Caribe de los visitadores médicos, que cual aves de rapiña hacen de nosotros conejitos de indias que probamos medicamentos a ver que pasa.

      Elimina
  6. Quan aixó t'ho diu un metge amb experiència i ho expresa, a més, amb sentit comú, cal tenir-ho en compte.
    Personalment penso i actuo com tu en aquest sentit i, per ara, no n'estic arrepentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. com diria Woody Allen, si la cosa funciona....

      Elimina
  7. sobre les mamografies avui també hi ha controvèrsia, hi ha metges que no en són partidaris pel mateix que planteja aquest, però costa molt fer canviar la gent quan se'ls ha venut com una 'panacea'

    ResponElimina
    Respostes
    1. la Nuri es platejava no anar-hi aquest any, a l'edat que té, pa qué, deia, a banda que no hi ha cap familiar afectat.

      Elimina
  8. en general això dels cribatges s'està qüestionant molt

    ResponElimina
  9. veus, doncs jo que em pensava que això dels cribatges era una bona medicina preventiva.

    ResponElimina
  10. conec algun cas com el que explica el metge de la senyora de setanta anys que estava bé, però vaja, cadascú que faci el que vulgui o allò amb què se senti més a gust, no crec en la medicina preventiva, la veritat, forma part del mateix discurs, això sí, genera molts llocs de feina

    ResponElimina
  11. res, jo ja he jubilat a dos metges que ni he arribat a conèixer, per cert que la penúltima era la doctora De Pena, aquest era el seu cognom.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes