«¿Us imagineu un país amb un PP residual, us imagineu un país amb les majories socials, polítiques i parlamentàries suficients per iniciar i culminar un procés constituent en pro d’una república? El país que imagineu ja existeix i es diu Catalunya». Així acabava Gabriel Rufián el seu celebrat discurs (no només per l’independentisme) en el frustrat debat d’investidura de Rajoy. L'he tornat a veure aquest diumenge, coincidint amb la Diada, un dia en què els catalans podem ser més influenciables: veient per la tele les multituds al carrer, pots pensar que ets l’únic que és a casa.

Però no, Rufián no em va convèncer. I això que subscriuria gran part del seu discurs viral. Però crec que Rufián intenta eixamplar la base de l’independentisme amb una tàctica equivocada. És com si a un seguidor de l’Espanyol -crec que ell ho és- li diguessis: «¿T’imagines un club que aglutina la majoria social d’un país, que té al millor jugador del món i que pot guanyar la Champions cada any? Doncs aquest club que imagines ja existeix, i es diu Barça». O sigui, fes-te del meu club, encara que no siguin els teus colors, perquè el teu mai aconseguirà el que vols. Perdó per futbolitzar la política, però crec que és una cosa que es fa constantment, com si això fos un Barça-Madrid.

Crec que l’independentisme que representa la suma de CDC, ERC i CUP no està aconseguint el seu propòsit d’eixamplar la base, a pesar del múscul demostrat ahir (i ja en són cinc). Fa un any -el 27-S- es va quedar a les portes del 50% dels vots, un fet molt meritori. Però no hi va arribar, i malgrat això, i amb la majoria parlamentària que la llei electoral els va atorgar, han decidit tirar pel camí del mig amb les seves lleis de desconnexió.

Si avui es tornessin a celebrar eleccions autonòmiques (Convergència les temia tant que va arribar a apartar el gran líder del procés, Artur Mas, per evitar unes anticipades), dubto que es reedités la coalició Junts pel Sí, i no tinc molt clar que l'independentisme aconseguís els mateixos resultats. Perquè el panorama polític català és tan canviant que no sé si la foto fixa de les últimes autonòmiques encara és vàlida.

INQUIETUD EN L'INDEPENDENTISME

Les dues últimes eleccions celebrades a Catalunya les ha guanyat un partit que no té ni dos anys d’història, En Comú Podem, que ha decidit no cedir tot el terreny de joc a l’independentisme, com va fer el PSC. Que té la descaradura de participar en la mani d’ahir, a risc de cabrejar part del seu electorat. En Comú Podem és el funambulista a la corda fluixa: pacta amb els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona i es fotografia amb els independentistes a la Diada. Això pot agradar més o menys. Però el funambulista serà clau en el futur polític català. I això espanta els independentistes (per això Rufián els tira la canya però quan arriben les eleccions és qui els dóna més canya). Però també provoca vertigen en el funambulista que està al mig de la corda.  - JORDI ÉVOLE - elperiodico.com

La diagnosi d'Évole és correcte, a mi tampoc em convenç Rufián, a banda d'inflar les xifres de pàrticipació d'ahir(*), els independentistes de veritat són els que són, un 25% i un altre 20% que és prestat d'un vot que més que independentista és fastiguejat per la situació que patim, el vot del català emprenyat, però no plenament independentista,i que és voluble, a banda que segueixen sense explicar les consecuencies d'una independència a la RUI, jo crec que ni ells mateixos són conscients del calvari que es esperaria els pprimers 10 anys d'independencia. De fet, són pocs, molt pocs els que realment han engegat aquest desori al que ens volen abocar a tots, i són inconscients, uns inconscients il·lusionant falsament a molta gent que en obrir els ulls  i topar-se amb la crua realitat, patiran un desencís i un a desmoralització que pot fer molt de mal, a ells i al país.
En Comú Podem representa el terme mig, el no trencament amb Espanya, però si de reclamar més autonomia, més inversions, millor tracte i una consulta pactada, una consulta que se sap Madrid no autoritzarà, almenys amb un Govern del Pp, però que amb un Govern del PSoE recolzat pels nacionalistes, alguna possibilitat hi hauria, o almenys es rebaixaría la tensió amb un  Govern que és com una pared de pilota basca que torna totes les pilotes, i, ja que dic pilota basca, aquests no és preocupen gens per assolir la seva independència, de fet ja ho són, nomès que en una altra mena de funambulisme, cobren per seguir sent espanyols.

(*) entrevistaven a Ángel Ros l'alcalde de Lleida, i el felicitàven per les 100 mil persones que s'havien manifestat a la seva ciutat: No ens hi caben, es impossible, contestava, la Guardia Urbana diu 25 mil, i me'ls crec. I és que l'experiència i els que en saben de comptar manifestants  ho tenen clar, d'entrada el 30% del que digui l'organització és la xifra que més s'acosta a la realitat de manifestants.
Per exemple: Al Passeig de Gracia, no hi cap un milió de persones, se n'hi poden encabir entre trescentes i trescentes-cinquanta mil, comptant els de les cantonades, i això està comprovat per gent que s'ha dedicat a cubicar el passeig informàticament. A banda que que a les manis com la d'ahir hi ha tambè molta mainada, mainada que hom sàpiga no vota, lo qual vol dir que tot i acceptant les xifres de la organització, estem parlant més o menys d'un 25% de la població, o sia que ja som on èrem al començament sobre el nombre real d'independentistes de sóc arrel.
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

29 comentaris:

  1. estic llegint comentaris a facebook en el sentit que no els ha agradat el que ha escrit Évole però a mi em sembla molt lúcid, una altra cosa és que no respongui a tanta consigna cofoia com corre per tot arreu, i, de fet, també el suïcidi convergent ve acompanyat de l'abandonament d'un cert funambulisme que els anava prou bé, les coses no són senzilles i per sort ja som al dia després dels entusiasmes col·lectius que a mi, personalment, no em fan cap gràcia, he perdut la fe, això de tot de gent bellugant aquests ous ferrats de paper i adoctrinant criatures que ves a saber si de grans no n'estaran tipes, de tant patriotisme...

    ResponElimina
  2. un altre tema són els hispànics i les seves amenaces i margallonades, fan por encara que per aquí ens els prenguem en broma i, de fet, contribueixen a l'augment de l'independentisme visceral, potser és una estratègia i tot per poder activar els balls de bastons, ni que siguin virtuals

    ResponElimina
    Respostes
    1. no em sorpren el que va dir Margallo, forma part del seu guió, jo crec que ell i algun altre del Pp són infiltrats del Govern nostre per atiar l'independentisme

      Elimina
  3. El Ros també és un peix que es porta l'oli

    ResponElimina
    Respostes
    1. ho sé, pero em crec més 35 mil que 120 mil, que no hi caben a Lleida. La famosa mani dels Rouco's boys a Madrid del kiliço de persones, es va demostrar pels de el manifestómetro que eren 200 mil, com està demostrat que a tot el passeig de Gracia no hi cap un milió de persones.

      Elimina
  4. i els cuperos fent la seva manifestació particular...

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquests de la CUP son una an anomalia tranuitada que no ha entés res, ni sap al món i segle que viu, tenen les eleccions comptades, un parell o potser la següent i estaran fora des sembrat que dirien a les illes.

      Elimina
  5. Francesc, et deixo aquí el que volia de Martí i Pol perquè resulta que no hi puc entrar. Deu ser que jo no hi entenc de poesia (només m'agrada) però tots dieu que els poetes estant manipulats, és això o m'ho sembla entendre-ho d'aquesta manera? En aquest cas ús demano perdó per la meva ignorància, però deu ser que m'agrada tant en Martí i Pol que no la veig aquesta manipulació que dieu. Està manipulat el poemari de "La fàbrica" En Miguel Hernandez també estava manipulat?

    Sobre la diada penso que hi ha molta gent que s'equivoca, però hi ha una cosa que és real. Això ja no és un terròs de sucre dins d'aigua que es desfà. Es pot trigar cinc anys, o deu, però jo penso que s'aconseguirà. Si s'hagués parlant abans...
    Hi havia cadenes de tv espanyoles dient que no hi havia gaires banderes en els balcons, pel el qual ja gairebé no hi ha independentistes???. Tot això és molt ranci. Que vingui Google per favor i que ho contin ells, a la gent. El que hauríem de dir tots plegats és que 5 anys de manis amb molta gent, val la pena escoltar-la, que menys, i creu-me Francesc que no ho dic per a tu, que tu sí que els escoltaries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, Martí i pol no estaba manipulat, a mi també m'agrada, el que si ha estat és utilitzat per altres. Banderes, poques n 'hi havia a Sabadell en general, almenys al meu barri. Jo la vaig penjar la primera vegada i prou, no crec en les banderes, ni himnes i visques com deia Fuster, ni crec en qui porta la bandera, ho sento, ja no se qui m'està perjudicant més com a ciutadà, si els d'allí o els d'aquí.

      Elimina
    2. Francescs, ja t'entenc, i pot ser que aquest sigui el motiu que hi ha gent que tampoc ho ha fet. Però estem com un hàmster dins la roda i fins que no votem no sabrem res. Pel que fa al que dius de Martí i Pol també estic d'acord. Gràcies Francesc.

      Elimina
  6. Al hilo de los que nos dice JOSEP:

    Hoy he estado con F. Cornadó. Hemos hablado de un par de libros. Uno sobre EERR que ha de salir y los problemas de la correción en el que se ha encontrado la editora (69 personas que se ha de respetar su sintaxis y su faltas -no se sabe si son a propósito o por error-, pero ahí están, y otro sobre una corrección que lleva a cabo.

    Hemos hablado de la Diada, y hemos hablado de su entrada en su bloc. Le he preguntado si verdaderamente , -yo no lo sabía con exactitud-, conoció a Martí Pol. Todo por un párrafo : "...Con él hablé de esperanza y de escepticismo, admiré tanto su trayectoria poética como humana, pero no compartí nunca su entusiasmo por la posibilidad de un futuro mejor..."

    F Cornadó siempre me sorprende. Largo y tendido me ha hablado de él.
    Nos sorprenderíamos.

    Una abraçada.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig llegir l'escrit d'en Cornadó, i el comparteixo fil per randa.

      Elimina
  7. És bastant miserable tots aquests que van contant a la gent d'una manifestació al carrer i els hi neguen el dret a votar, que seria la millor manera de contar-los. Que si pujen, que si baixen, que si es desinfla, que si s'infla, que si hi caben, que si no. I Espanya paralitzada i muda, inclosa la que es creu d'esquerres i progressista, inclosos els no independentistes, a les bestieses d'un ministre que no té ni dignitat ni vergonya. Què deuen pensar els familiars del morts per atemptats?, ho han superat ja? Les associacions de víctimes del terrorisme han dit alguna cosa?. Com la Rosa Díez, " el terrorismo era malo, pero estos són peores porque van con argumentos democráticos".

    Pobre Rufian, ningú el compren. La seva apel·lació era formal y retòrica, no val l'exemple de l'Espanyol i el Barça, no és això, company, no és això. El cas és que ningú que el critica li ha respòs a les preguntes que va fer. La que em va fer més gràcia, apart de la del trilingüisme va ser la referència a L'Arrimadas, una noia de Jerez, que només fa 8 anys que viu aquí i que és cap de l'oposició. Res a dir, però això seria possible a algun altre lloc d'Espanya?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensa que els de Madrid, com vols que ens tractin, si des d'aqui se'ls diu constantment que ens roben, que ens en volem anar, que són un desastre amb qui no volem seguir, i que a més a més, si ens n'anem d'Espanya, s'en va un 21% del PIB, y eso duele. Home! el tracte no pot ser molt carinyós i amable.

      Elimina
    2. Comprenc tot el que dius, i el que dius és comprensible i raonable, però jo m'he fet un fart de viatjar per Espanya i molt abans, moltíssim abans que el "España nos roba" hi havia un de "Cataluña nos roba", "Cataluña es rica porque nosotros somos pobres". D'això ningú se'n recorda.

      Elimina
    3. jo tambè he viatjat per tot Espanya i nomès ho he sentit dir - curiosament - a Extremadura, a la resta en general no ho vaig escoltar, mai, ans al contrari, notava una certa sana enveja.

      Elimina
    4. A Extremadura, Andalusia, Galícia, Aragó i, fins i tot a Navarra! No tothom, naturalment, també hi ha d'altres que expressen aquesta enveja sana i uns que venen a dir les dues coses alhora, que els catalans som molt llestos i que només mirem per nosaltres, en el sentit aquell de l'empresari que ha fet fortuna per a la seva capacitat i la seva manca, quan ha calgut, d'escrúpols i aconseguint aliances amb qui calgui, inclosos els funcionaris de l'Estat, igual, exactament igual que el Sazatornil amb La escopeta Nacional. El que feia aquest català a la pel·lícula per ells era totalment indigna segons la seva mentalitat hidalga.

      A Andalusia em van deixar molt clar que nosaltres vam ser els primers en tenir autopistes ja en temps de Franco. Jo vaig respondre que de pagament i amb finançament privat. I ells que, bueno, pero Franco os dio el permiso, ¿no? Per ells això significava que ja Franco ens tractava molt bé i que no teníem de què queixar-nos.

      Jo m'havia moltes vegades de callar perquè eren clients i no podia posar-los en evidència.

      Una vegada, un de Pamplona em va preguntar de molt mala manera: Pero coño, ¿los catalanes qué cojones queréis? I jo, educadament li vaig dir: pues lo mismo que vosotros, el fuero.

      I la conversa es va acabar sobtadament.

      Elimina
    5. bona anécdota la de Pamplona.

      Si alguna vegada a Andalusia em retreien alguna cosa, n'hi havia prou en dir: si la mitad de los catalanes son andaluces, que quieres

      Elimina
    6. També molt bona resposta aquesta.

      Elimina
  8. EL PROBLEMA NO ES COMPTAR LA GENT, QUE DE FET HO FAN ELS QUE ORGANITZEN LES MANIFESTACIONS, i això si que es bastant miserable, per enganyos, per il·lusionar falsament a la gent amb utopies irrealitzables, entenc que disentir de la mentida que es inflar el nombre de manifestants, no es de miserable, es de racional i decent. Rufiàn, como no es res, no m'interessa, ara, queda folcloric tpt i que no sap ni d`on ve ni on va ni on s'ha posat, es a ERC perquè hi hagi una mica de tot, però caduca aviat, com Ciutadans o la CUP...

    ResponElimina
  9. Jo no parlava de tu, parlava dels mitjans i polítics espanyols, no et sentis al·ludit.

    Tant parlar i amb un simple referéndum s'acaba tot. Impedir-ho em sembla molt més miserable, la veritat.

    Bueno, no sé què dir, Francesc, Rufian no és ningú, però tu, es veu, saps molt bé a on va i d'on ve. Caram, això és saber molt, jo no arribo a tant, ho reconec.

    Ah!! el problema és comptar a la gent, naturalment que ho és, amb garanties, per descomptat, és clar que ho és, el problema és, precisament aquest, comptar a la gent. No hi ha cap altre problema en una democràcia que comptar a la gent.

    ResponElimina
  10. Un referendum en que més a més el SI NO GUANYARIA, ja et dic com hauria quedat si s'hagues deixat fer fa un parell d'anys: SI 40% - NO 60%, i això no hi ha ningú a Madrid que ho sàpiga veure, i a més van atiant i fan nous independentistes cada dia amb les seves bestieses i ceguesa política.

    AIXÒ DE COMPTAR ho fan servir uns i altres, uns inflen i els altres desinflen, hi havia els de 'el manifestómetro' que ho clavaven, la del Rouco del milió de m anifestants catòlics contra l'avortament, no va passar de 200 mil.

    ResponElimina
  11. Bueno, no se... o si se... Personalmente pienso que si a una persona desempleada o con problemas le encuentras un enemigo culpable de sus males, le odiara, pero no solucionara sus problemas.
    En Burgos, no he oido ni un solo comentario, ni a favor, ni en contra, es un tema que aquí nos es extraño, como creo que en gran parte de España. Ahora vuelvo a viajar bastante a el Pais Vasco, la zona que linda con Irun, que es una zona tradicionalmente independentista y ya no se respira el ambiente de hace quince años, ni parecido y tampoco se habla de Cataluña, ni cuando sale en TV.
    En Madrid, sin embargo, si y no es raro oír comentarios en bares, la semana que viene la pasaré alli y estoy seguro que saldrá el tema.
    Cuando se habla de respeto a los sentimientos, es un problema, pues si los que viven en Cataluña piensan que es su país y que pueden decidir sobre él, con igual o similar sentimiento, los que pensamos que que Cataluña es una parte de nuestro país y que tenemos pleno derecho decidir sobre el mismo y su composición territorial, (ya que entre otras cosas una separación nos perjudicara a todos). Como digo es un tema que si alimenta generará más problemas que soluciones, y si se sigue alimentando, lo pagaremos todos, bueno... todos no, los de siempre, independentistas o no.
    Ya se que mi sentimiento de país no es compartido, ni entendido por algunos de los que vivís allí, pero es lo que hay.

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todas estas conversaciones están muy bien, son opiniones que merecen ser respetadas y tenidas en cuenta entre personas bienintencionadas y de buena fe. También entre personas informadas y lo que nos dices, Temujin, estas conversaciones de bares, demuestran que los últimos cuarenta años no han servido de nada. Como dice Antoni Puigverd en la Vanguardia de hoy: "Hay muchas maneras de valorar lo que sucede en Catalunya (un problema territorial que viene de lejos: no hay que retrotraerse a 1714, pues atraviesa los siglos XIX y XX; si reaparece es porque siempre se cierra mal). La manera racional de afrontarlo implicaría, de entrada, asumir el problema y abrir conversaciones amplias para establecer, como mínimo, un diagnóstico compartido."

      http://www.caffereggio.net/2016/09/14/el-tempo-de-antoni-puigverd-en-la-vanguardia/

      La sacralización de la soberanía nacional encarnada en todo el pueblo español sí que es, verdadera y lamentablemente, una muestra del más rancio nacionalismo disfrazado de modernismo liberal.

      En fin, un tema interminable porque nunca acaba.

      Un saludo

      Elimina
    2. La soberanía nacional, tal como la presenta Rajoy,más como una legalidad, más como una forma, que no como un fondo es una estupidez, (tampoco espero mucho más de él). Pero no lo es, es otro de los muchos derechos que costaron vidas y sufrimiento que tanto desprecian muchos. La Soberanía Nacional permite que en España todas las playas sean de dominio publico y nadie y digo nadie las pueda vallar (algún día contare una anécdota al respecto). La soberanía nacional sobre aguas, playas, riberas, y demás territorios comunes permite que nadie haga un presa en un río y venda el agua a sus vecinos río abajo, o que nadie se apropie de un playa para su uso particular. La soberania nacional es un pilar fundamental de los estados modernos y añado, es lo que los diferencia de los estados medievales, donde el señor de turno era el propietario de aldeas, pueblos, ciudades y territorios a nivel personal y hacia con ellos lo que le venia en gana, desviaba ríos, cortaba bosques comunes, se apropiaba de pastos, condenaba a miseria y hambre al que no podía pagarlo.
      Comparar Cataluña del siglo XVIII con la actual es como comparar la vida de una familia de esa época con la actual, nada tiene que ver. No había el concepto de estado actual, y las clases dirigentes defendían sus derechos, no los derechos de las personas, ojo, y creer en una visión de una Cataluña o una Castilla de los Comuneros (me da igual) con una visión romántica de defensa de los derechos de los ciudadanos, me parece, con perdón, infantil y falta, no ya de rigor histórico, sino tan solo de interés por conocer las circunstancias y quienes las encabezaban.
      Que yo sepa, el concepto de soberanía nacional en España nace en 1.812 de mano de los diputados liberales Agustín Argüelles, Diego Muñoz Torrero y Pérez de Castro y entre los principios que defendían se incluyen los siguientes:

      Soberanía nacional. El poder reside en la nación, idea opuesta a la soberanía monárquica, donde el rey de turno era el AMO.


      Elimina
    3. División de Poderes.

      Poder legislativo: Cortes Unicamerales

      Poder judicial: tribunales

      Poder ejecutivo: Rey, pero con importantes limitaciones, importante este apartado, algo se ha solucionado desde entonces.

      Sus órdenes deben ir validadas por la firma del Ministro correspondiente.

      No puede disolver las Cortes

      Veto suspensivo transitorio durante dos años, tras ello la decisión de las Cortes se convierte en ley.

      Nombra a los ministros, pero estos deben ser refrendados por las Cortes (“doble confianza”)


      Nuevo derecho de representación. La nación ejerce su soberanía mediante sus representantes en Cortes.

      Igualdad de los ciudadanos ante la ley. Esto supuso el fin de los privilegios estamentales, se acaba aquello de que los curas tenían sus propios tribunales, por ejemplo, o que los señores de turno dictaban las leyes que querían en sus zonas.


      En la constitucion del 12, se omite toda referencia a los territorios con fueros, lo que equivalía a su no reconocimiento. Sin embargo y he aqui un error de la misma, los regímenes forales de las provincias vascas y de Navarra no se derogaron explícitamente, que para mi fue un error mayúsculo.


      Reconocimiento de derechos individuales: a la educación, libertad de imprenta, inviolabilidad del domicilio, a la libertad y a la propiedad.


      Un rey mezquino, cobarde,ruin, mentiroso y piojoso la elimino y con ella elimino el concepto de estado moderno, ese rey era Fernando VII, un autentico cabrón.
      De hecho esa Constitución fue la base la mayoría de bien intencionadas constituciones de las antiguas colonias y que tan bien se redactaron y tan mal se llevaron a termino.
      Con la soberanía nacional, se eliminan los derechos de paso, los señorios y demás medievalidades, todos somos dueños de todo y personalmente creo que es el primer paso de una autentica democracia.
      Creo que un obrero de Seat de Martorell esta más identificado con un obrero de Renault de Palencia que con un vecino de Pedralbes, así que, desde mi punto de vista, no existe el problema que Antoni Puigverd (que no se quien es, por cierto) nos muestra y ese problema solo es creado temporalmente para beneficiar a una parte de la población, que casualmente, siempre es la misma (en sus diferentes formas).
      Que no comparto la visión de Rajoy de soberanía nacional como tecnicismo legal, es algo obvio, pero que la soberanía nacional es un derecho fundamental de los españoles, que atañe por igual a todos nosotros y al que no debemos renunciar bajo chantaje, lo tengo claro y meridiano.

      Un saludo desde el respeto.

      Elimina
    4. Lo infantil es no reconocer los problemas que se perpetúan en el tiempo, infantil y cosas peores que no diré.

      Tu larguísima respuesta explicando lo que es la Soberanía nacional remitiéndote hasta las Cortes de Cádiz es una buena prueba de lo que decía, esos cuarenta últimos años no han servido para nada.Que pena.

      La sacralización de la que hablaba se refería al no reconocimiento de Cataluña como sujeto político propio, nacional y soberano.

      Un saludo también desde el respeto.

      Elimina
  12. es complejo y sencillo a la vez, como siempre la cosa anda mitad mitad, en teoría, aunque es cierto que cuando todo iba bien, había muchos independentistas menos aquí y los de Madrid eran mucho menos nacionalistas. Recuerda que AZNAR incluso hablaba catalán en la intimidad. Cagatilorito.

    ResponElimina
  13. Por alusiones, luego comentare, que ahora estoy con el tfo. Un saludo a Peletero y Francesc.

    ResponElimina

About Me