Hi ha un feminisme mal entès, que poc ajuda, per exagerat i fora de lloc. A un arbitre masculí de futbol de qualsevol categoria, cada diumenge el respectable públic li diu de tot: fill de puta, cabró, desgraciat, mamón, inùtil, imbècil i alguna altra parauleta més, i no passa res, no s'atura cap partit ni és noticia a cap diari ni telenoticies. Ara! a una árbitre femella li diuen que s'en vagi a casa a fregar plats, i s'atura un partit, s'expulsa a l'insultador i és noticia a diaris i telenoticies. És la indefensió de l'árbitre mascle davant els insults del 'respetable', indefensió d'ell i els seus pares.
Francament, és gairebé grotesc i poc ajuden fets com aquest a a la causa feminista, que sovint discrimina en negatiu als mascles, que no tenen ni tan sols dret a queixar-se. De fet no és una qüestió de masclisme sino de mala educació, i en certa manera és una falta lleu, de la mateixa manera que no és igual agafar a un jugador per la samarreta per fer-li falta, que trabar-lo amb les cames. A qui va insultar l'àrbitre el podrien condemnar a fregar plats quinze dias a casa de la trencilla. La campanya bonista zero insults, o insults sota zero de la federació catalana no és més que la consecuencia d'una actitud paternalista, hipócrita i falsa d'una societat que és i sense remei masclista, pels segles dels segles, amén.  Ço és així i no canviarà....