El Tribunal Constitucional (TC) navega rumb a una nova col·lisió amb Catalunya. Els magistrats tenen des d'aquest dimecres sobre la taula una ponència que proposa anul·lar la prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol del 2010. El més probable és que es debati i s'aprovi d'aquí dues setmanes, però la notícia ha reobert ja la guerra entre pro i antitaurins i amenaça de llançar més combustible a l'enfrontament entre la Generalitat i l'Estat a l'amputar una altra competència que només el PP va discutir al seu dia que correspongui a Catalunya. Tenint en compte que la cosa ve del 2010, s'ha de reconèixer que el TC no pateix ejaculació precoç amb el transsumpte de l'assumpte de les corrides.

Però que ningú es preocupi, les corrides de toros no tornaran a Catalunya, la iniciativa legislativa popular que va acabar amb un espectacle que ens avergonyia a una gran majoria de la societat catalana i que segueix avergonyint una gran majoria de la societat espanyola no ho pot permetre. Si com sembla, el Tribunal Constitucional dicta sentència a favor d'anul·lar la llei catalana que prohibeix les corrides, ensopegarà amb la  Generalitat, que podria regular aquest espectacle posant tantes traves i condicions impossibles que arribarien a treure les ganes fins i tot de l'empresari més tosuda en seguir perdent diners a la Monumental de Barcelona perm omplir la plaça amb turistes de tercera i omplir nomès quan ve José Tomàs, un torero - per cert - molt sobrevalorat, car l'ùnic mèrit que tè és que no s'arronsa davant del toro i sap matar-lo de manera eficaç.
  • «Els toreros hauran de lidiar les bèsties amb armadura, casc amb ploma lateral, visor i cresta alta, i escut de legionari romà per garantir la seva protecció vital», podria dictaminar el nou reglament d'espectacles taurins de Catalunya que s'hauria de redactar. Encara que preferiria un articulat més fidel a la gloriosa i famosa lluita del cos a cos entre la bèstia i l'home: «Els toreros lluitaran contra el toro en igualtat de condicions, completament despullats, o si ho prefereixen, amb tutú rosa». I per ser justos amb tots els participants, el reglament hauria d'indicar que abans de començar la festa la bèstia participant hagués de firmar de pròpia mà un document on es comprometés a estar en ple ús de les seves facultats físiques i mentals per poder participar en l'espectacle. I el cavall també, escriu Aïda Gascón a el periódico, fotent-se'n.
I és que ¿per què han de tornar les corrides de toros a Catalunya quan ningú les ha trobat a faltar durant aquests últims sis anys? No hi ha un moviment social que reclami tornar a veure sang a l'arena els diumenges a la tarda. Ja feia molts anys que la tauromàquia barcelonina sobrevivia a base de turistes que venien enganyats. Russos, japonesos, xinesos, italians i alguns anglesos, molts dels quals sortien horroritzats -i a vegades fins i tot vomitant o plorant- al presenciar la dantesca imatge d'un toro moribund escopint sang mentre la gent aplaudia. Els que hi ha al darrere, i molt al darrere, de la tossuderia d'imposar aquesta plaga són els mateixos que porten la «defensa de la tauromàquia» al seu programa electoral. Els mateixos amb els quals militava -¡quina casualitat!- l'actual president del Tribunal Constitucional. Els mateixos que, per cert, van gastar 6.000 euros en corrides amb les famoses targetes black.
Dit això, si la Generalitat vol tenir tota la legitimitat moral per prohibir les corridas, que posi fi als correbous tambè, el que no pot ser és prohibir una cosa i consentir l'altra, i això de permetre els correbous - que és una altra salvatjada - ho va fer el Partit sense nom, abans dit CDC o CIu, per qüestions purament electorals de cara a la gent de les terres de l'Ebre, però insisteixo, si volen tenir legitimitat, que prohibeixin tambè els correbous. O així m'ho sembla a mi.