Barrut, pocasolta, pedorrero, censor, franquista, plagiari, xivato i per tan col·laboracionista del règim. Mediàtic, egòlatra, hedonista, misògin, traïdor, Premi Nobel de literatura: Camilo José Manuel Juan Ramón Francisco de Jerónimo Cela Trulock, Marques d'Iria Flavia. Falsament ferit a la guerra, (era l'home mentider compulsiu) i a Logronyo, no a Stanlingrado que té més caché. Separat de la seva primera dona, María del Rosario Conde Picavea, es va unir a una arribista innombrable que va fer d'ell el que va voler fins al punt de deixar de passar la pensió a la seva ex-dona de set mil pessetes.
El salva 'Pascual Duarte' i 'La Colmena' que de fet la va salvar Maria del Rosario Conde Picavea quan ell en un atac d'ira va llençar l'original al foc.
Curiós ell que era censor, va veure censurada la publicació de 'la Colmena' que és va editar a l'Argentina al 1951. Com deia abans possiblement 'La Colmena' editada posteriorment a Espanya més suavitzada i edulcorada i Pascual Duarte el redimeixen una mica. 
Potser el meu pare el va definir bé quan li vaig comentar que li havien concedit el Nobel de literatura, recordo que em va dir:

Noi, Aquest Cela és un barrut amb bons amics.

O sia que les divagacions divagatòries sobre la oportunitat en la concesió del Nobel de Literatura no han començat amb la d'aquest any amb el premi a Robert Allen Zimmerman, però no crec que els de l'academia sàpiguen qui és amb aquest nom un tal Bob (desaparegut) Dylan. Ho dic per què em temo que algú els hi ha colat un gol als membres del jurat. A Tall d'inventari, fa ja uns anys quan començaven els de Dagoll Dagom, varen rebre un dels seus primers premis d'una entitat cultural sabadellenca a la qual servidor pertanyia, sense que la resta de membres que varen prendre la decisió d'atorgar-los aquest premi en sabession res d'ells. Nomès jo els coneixia, i gràcies a Meritxell, la meva filla gran que estaba entusiasmada i obnubilada amb Mar i Cel, que jo ni tan sols havia vist.