UN BARRUT AMB BONS AMICS


Barrut, pocasolta, pedorrero, censor, franquista, plagiari, xivato i per tan col·laboracionista del règim. Mediàtic, egòlatra, hedonista, misògin, traïdor, Premi Nobel de literatura: Camilo José Manuel Juan Ramón Francisco de Jerónimo Cela Trulock, Marques d'Iria Flavia. Falsament ferit a la guerra, (era l'home mentider compulsiu) i a Logronyo, no a Stanlingrado que té més caché. Separat de la seva primera dona, María del Rosario Conde Picavea, es va unir a una arribista innombrable que va fer d'ell el que va voler fins al punt de deixar de passar la pensió a la seva ex-dona de set mil pessetes.
El salva 'Pascual Duarte' i 'La Colmena' que de fet la va salvar Maria del Rosario Conde Picavea quan ell en un atac d'ira va llençar l'original al foc.
Curiós ell que era censor, va veure censurada la publicació de 'la Colmena' que és va editar a l'Argentina al 1951. Com deia abans possiblement 'La Colmena' editada posteriorment a Espanya més suavitzada i edulcorada i Pascual Duarte el redimeixen una mica. 
Potser el meu pare el va definir bé quan li vaig comentar que li havien concedit el Nobel de literatura, recordo que em va dir:

Noi, Aquest Cela és un barrut amb bons amics.

O sia que les divagacions divagatòries sobre la oportunitat en la concesió del Nobel de Literatura no han començat amb la d'aquest any amb el premi a Robert Allen Zimmerman, però no crec que els de l'academia sàpiguen qui és amb aquest nom un tal Bob (desaparegut) Dylan. Ho dic per què em temo que algú els hi ha colat un gol als membres del jurat. A Tall d'inventari, fa ja uns anys quan començaven els de Dagoll Dagom, varen rebre un dels seus primers premis d'una entitat cultural sabadellenca a la qual servidor pertanyia, sense que la resta de membres que varen prendre la decisió d'atorgar-los aquest premi en sabession res d'ells. Nomès jo els coneixia, i gràcies a Meritxell, la meva filla gran que estaba entusiasmada i obnubilada amb Mar i Cel, que jo ni tan sols havia vist.

15 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    No s el Cela santo de mi devoción, no.
    Comulgo con las ideas de tu señor padre.

    Reply Delete 22 d’octubre, 2016
  2. Francesc Puigcarbó

    ai el pare, demà farà un any...

    Reply Delete 22 d’octubre, 2016
  3. D.F.

    Nunca me gusto Cela, tiene dos libros buenos y el resto no me gusta. Prefiero cien veces a Miguel Delibes, un hombre sabio y sencillo, nada que ver con el jeta de Cela...

    Reply Delete 22 d’octubre, 2016
  4. Francesc Puigcarbó

    Delibes era un gran escritor y una gran persona, con un maravilloso dominio del lenguaje castellano.

    Reply Delete 22 d’octubre, 2016
  5. Rodericus

    També "Mazurca para Dos Muertos" te una certa qualitat, com obra costumbrista i reflexe d´un lloc i un temps. En canvi, vaig llençar per la finestra "Cristo versus Arizona", no vaig poger pasar de la pàgina vint.

    Com persona, no m´agradaba. Rebosaba soberbia i fachenderia. Penso que "La Colmena" está sobrevalorada.

    Salutacions

    Reply Delete 22 d’octubre, 2016
    1. Francesc Puigcarbó

      tot en ell ho està de sobrevalorat Rodericus, pero mira, té un Nobel de Literatura al currículum.

      Reply Delete 22 d’octubre, 2016
Més recent Anterior