Desnonada una dona en cadira de rodes i amb un fill de 12 anys. A les 7 del matí els Mossos d’Esquadra han irromput al centre social ocupat La Profana on vivia. "Ni han picat a la porta", explica Julieta T., ara mare desnonada en cadira de rodes. A aquella hora el seu fill de 12 anys ja se n'havia anat a l'escola. Vivien des de feia quatre mesos al centre autogestionat per artistes de l'avinguda del Paral·lel. “En cinc anys mai m'han concedit un lloguer social des de l'ajuntament”, denuncia Julieta. En aquest cas, l'edifici ocupat ha sigut desallotjat a petició del seu nou propietari. elperiodico.cat 

Una dona gran que tenia la llum tallada mor en un incendi per una espelma - Una dona de 81 anys ha mort aquest dilluns a la matinada en un incendi domèstic al seu pis, situat al número 14 del carrer de Santa Anna de Reus (Baix Camp). Una espelma ha calat foc al matalàs de la habitació on dormia. La víctima vivia sola al 2n B i tenia la llum tallada des de feia dos mesos, per això utilitzava espelmes per il·luminar-se. elperiodico.cat

Podria posar-ne més, són noticies que es van repetint dia si dia tambè, i no hi surten totes, n'hi ha més, mentre se'ns va ofegant gent a la Mediterrània i totes aquestes noticies queden en segon terme, mai són titular de portada. 
Però no passa res, mai passa res, en el nostre món Feliç altres coses ens preocupen, aquestes noticies de segona passen practicament desapercebudes, de fet ja ens hem insensibilitzat davant l'allau que en rebem cada dia. Aquest poema de fa temps crec hon defineix molt bé al seu final. I no fem res, no fem res, no - fem - res per evitar-ho. Ni ho fem, ni tan ols exigim a les autoritats que prenguin mesures, car moltes d'aquestes coses es podrien evitar. Una dona de 81 un anys no pot tenir la llum tallada des de fa dos mesos...., no es tracta ja de pobresa energética, es tracta de mort energética.


ABSORT

Absort fullejo el diari
mentre menjo un croissant de plàstic
i em bec un infumable tallat.
Impunement m'envaeixen les noticies
que cansinament repeteix cada dia el rotatiu
De tant en tant un element nou s'incorpora
un, dos o tres dies com a molt
i desapareix engolit per la noticia següent.
Al Japó parlen de gairebé de trenta mil
entre morts i desapareguts,
del Líban, Siria, Tunisia o les inacabables
guerres silencioses africanes,
sense oblidar la massacre als txetxens,
entren i surten de portada
segons convé a la línia editorial.
Ho he llegit atentament
però he fet veure que no anava amb mi.
que tot aixó passava lluny de casa.
És el pa de cada dia
pel que ja estem immunitzats.

Potser fitxarem Cesc, o un argentí.

SBD-15.11.16